BioSofia

Els meus amics i jo hem endegat una campanya
per obligar de forma innòcua als nostres compatriotes a usar el català. Molta
gent té el costum d’adreçar-se als desconeguts en castellà quan han de demanar
una adreça, atendre un client o demanar una informació.

La nostra campanya consisteix a contestar amb
un “Com diu?” a tota persona que
se’ns adreça en castellà. Volem fer avinent dos coses: que volem que se’ns
parli en català i que no anem pas bé si no usem la nostra llengua amb els
desconeguts.

No aconseguirem cap avanç sòlid si nosaltres mateixos, els
catalanoparlants, no usem la llengua de manera desacomplexada i amb normalitat.

Així doncs, quan l’encarregat d’una botiga o
el cambrer d’un bar se‘ns adrecen en castellà, els responem amb veu sonora “Perdó, com diu?”. La reacció en la
gran majoria de casos ha estat positiva, repeteixen la demanda en català.

Els dos darrers casos en què jo m’hi he trobat
han estat en la Setmana Medieval de Montblanc i en una parada del dia de Sant
Jordi a la Rambla de Tarragona. A Montblanc volia pagar la consumició, però la
cambrera estava prou ocupada amb els clients que arribaven. De manera que
m’aixeco i m’acosto a la barra. Hi trobo a la cambrera atrafegada i li demano
el compte. Ella aixeca el cap i diu a la senyora de la caixa:
– Mare, són trenta-nou amb vint.
La senyora em mira i em demana:
– “Treinta y nueve con veinte”.
Aleshores amb veu segura i una mica més alta
que la seva li replico:
– Com
diu, senyora?
Sense immutar-se, em va dir el compte en la
seva i nostra llengua.

A la parada de la llibreria Xeres, els fets
van discórrer d’una forma molt satisfactòria. Després del meu “com diu?”, l’amo em va repetir el preu
en català, un català que no amagava el deix castellà. Tanmateix en la seva cara
hi va afluir un mig somriure complagut mentre la dependenta del costat mantenia
cap a nosaltres una mirada suspesa i incrèdula. El Sr. Xeres es va comportar
com tot un senyor. Li havia comprat dos llibres, però ell em va omplir la bossa
de quantitat de punts de llibre. En mostrar-li el meu agraïment per aquest fet,
em va invitar a passar per la seva llibreria a recollir-ne més.

Manual d’ús. La pregunta ha de fer-se amb veu
sòlida, però amb naturalitat, evitant el to esquerp. No cal reflectir enuig ni
la mínima voluntat de donar lliçons. Simplement desitgem i volem ser tractats
en la nostra llengua.

Hem de passar a prendre la iniciativa i no estar només a la defensiva. En
la mesura que estenguem la campanya del “com
diu?”, els nostres compatriotes abandonaran la seva habitual laxitud i
deixadesa respecte de la llengua. Per ara els meus amics i jo hem trobat més complicitat que no
crèiem. Us convidem a sumar-vos a la campanya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!