BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Avet, regals, tió, Reis, garlandes, felicitacions, lluminàries…Tot allò que fa l’alegria de molts provoca en algunes persones un intens rebuig. D’on ve aquesta aversió? Com ho viuen els que detesten aquestes festes?
Nadal és festa, és retrobaments i és amor. Però sobre tot és la família. Quin patiment pels que ja no la tenen o se’n senten exclosos. Pobres, aquells per als qui el Nadal està relacionat amb un mal record. Nadal és la família que no ha pogut ser! Tot el desembre pot esdevenir un calvari. Lluny d’entrar en l’estat general d’embadaliment, ni els aparadors brillants, ni les lluminàries dels carrers ni les arbres els poden evitar de caure en la tristesa. O en l’angoixa. No encaixen en l’ambient de rostres satisfets.
I sovint, pateixen el seu dolor en silenci. Atrevir-se a dir no m’agrada el Nadal és un pecat en la nostra societat. El sentiment de culpa no dubta a brollar i intensifica el patiment. Nadal és una litúrgia sagrada. La idea que el Nadal és una celebració familiar està tan arrelat en el nostre subconscient que és difícil escapar-se’n. L’obligació de ser feliços, l’obligació de ser una família feliç cau pesadament en la nostra consciència com si la responsabilitat fos nostra quan potser en som les víctimes.
No obstant això, alguns se’n surten perquè assumeixen la seva diferència. Per això cal, que, primer, s’intenti entendre per què el Nadal produeix patiment. I, segon, buscar i trobar alternatives: viatjar, passar la nit amb amics o en una associació com a voluntari. I per què no atrevir-se a convidar els veïns? Aquesta nit, podem optar per una altra família. I tornar a crear la pròpia màgia del Nadal.
Escullo aquests dos testimonis del fòrum de Doctissimo.
“En guardo un record amarg, l’atmosfera era molt tensa “ (Àngels)
“No m’agrada aquest festival de consum, una festa en què tot és excés. També sóc de regalar, però de forma espontània, no imposada. El Nadal és l’obligació, obligació de reunir-se, de regalar, de suportar-se i comportar-se. De petita, m’agradava, però de gran ha anat perdent la seva màgia. De fet, en guardo un record amarg. L’ambient era tens. Els meus oncles i tietes donaven molta importància a la missa de Nadal, però per darrera es feien la guitza. Avui dia, segueixo la tradició per als meus fills. Se’ls veu tan embadalits! Estan tan contents de trobar-se amb els cosins! Però jo preferiria organitzar una festa senzilla, fora del xivarri general. Un passeig a la vora de rierols, per exemple.”
“La Nit de Nadal amb els meus germans i germanes, és forçat i avorrit “ (Isabel)
“El Nadal per a mi és sinònim de llàgrimes i ròssecs a l’estómac. Qualsevol cosa em senta malament. Tanmateix, jo no sóc tan sensible normalment! Veure la gent tan feliç m’enfonsa més en la meva soledat. I em sento anormal perquè no reacciono com ells. Fins al punt que sóc incapç de fer regals a la gent que estimo. El dia de Nadal beurè cava amb el meu fill de 27 anys, però no seré feliç. M’agradaria que ens reuníssim tota la família en un esperit festiu i fraternal, però la relació amb els meus germans i germanes és enverinat pels no-dits tàcits i els conflicte freds. La Nit de Nadal amb ells és forçada i avorrida. Espero que les coses millorin o que quan el meu fill tingui els seus fills, pugui crear la meva pròpia Nit de Nadal. “
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I tant que ho faig d’entendre’ls. Hi ha records amargs, molt, moments difícils (uns quants) i per aquestes dades, en alguna ocasió, no m’ha semblat o no he pogut emmirallar-me on tothom: no veia enlloc el reflex d’aquesta il.lusió, la meva. La mateixa societat em feia sentir encongida, una estranya. Què he fet? Procurar valorar el què tinc que no es poc: a una gran família i a uns bons amics, com ara tu, Narcís, que encara que lluny,sé que hi ets. I mira,anar fent per viure. Com a mínim ho intento i per ara, em resulta. Viure dels records, per pocs de bons que en tinguem ja és un què que em fa moure!
Bon Nadal i molt bones festes!
Petonets brillants.