2. Fer un tracte amb ell a començament de curs
Ara, mesos d’octubre i novembre, és el moment. Situem el noi: somia a emprendre el vol i només aspira a desfer-se de le obligacions escolars i familiars. Bon senyal. Però no cal anar tan de pressa com ell desitja. Aquestes obligacions encara són vigents.
Dos menes de noies i nois. Els que surten massa i el que es tanquen a l’habitació desconnectats de la realitat (jocs, videos, xarxes socials…). Dos comportaments que els poden fer patinar. Al començament de curs s’had’establir el quadre d’activitats setmanal i mensual on s’hi vegi un clar equilibri entre la vida social i l’escolar. Si el rendiment no és l’esperat, millor restar-li del temps personal que no pas de l’esport, per exemple, tan important per al seu equilibri. Molt millor que passi l’aspirador durant una setmana, controlar els deures del seu germà petit, fer les compres, rentar el cotxe, tenir cura del jardí… Són maneres d’aconseguir sentit de responsabilitat, de fer activitat, de restablir el contacte amb la realitat i, per tant, d’obtenir una imatge positiva d’ell mateix.
Ben controlat, el treball amb un company o en grup li serà beneficiós i, en aquesta edat, font de motivació.
3. Ajudar-lo en l’elaboració del seu projecte personal
El treball escolar del batxiller tindrà tot un altre caire si el seu futur post-selectivitat és menys abstracte. Hi hem de projectar el conjunt competencial del que vam parlar en la primera part. Advertència: no projectar les nostres ambicions de progenitor. Important perquè l’impuls patern és visceral i fort.
Els pares el conduiran a trobar les professions del sector que l’atreu. Li’n parlaran, exposaran les qualitats que s’hi requereixen, les sortides professionals que ofereixen, les dificultats amb què es pot topar… Efectuar una estada en pràctiques li farà aterrar sobre la realitat. Finalment, un cop mig decidit o decidit del tot, l’invitaran a buscar informació dels estudis concrets a realitzar.
Sense oblidar que finalment és el temps que anirà perfilant les coses. Tot i aquesta provisionalitat, el contacte amb la realitat de tot el plantejament són un factor de motiviació necessari. Els sociòlegs prediuen que els estudiants actuals arribaran a exercir set o vuit professions diferents. Així dons, endavant sense cap aprensió!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
que no tinc cap ganes de que sigui artista!
Vol ser periodista. Si…
Mira codi: virtuoso!
On ets, Narcís? No has rebut el meu correu? Fa dies que no sé res de tu.
Apareix, sisplau!