BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Els anys d’Infantil i Primària són els anys de construcció de l’autonomia personal. Això comporta seguiment i orientació, per una banda, i potenciació de la iniciativa, per l’altra. Un obstacle: la presència abassegadora de pantalles que afavoreixen la passivitat.
Construir ponts entre l’escola i casa el fa sentir segur.
La causa inicial de desmotivació del nen és no trobar el seu lloc a l’escola. Imprescindibles, per tant, les converses amb la mestra. Necessari també que els aprenentatges de l’escola es traslladin a casa perquè obtinguin tot el seu sentit i l’embolcall emotiu que el nen precisa. Fer un pastís, preparar una festa són alguns dels moments per fer anar lúdicament les sumes i les divisions. Les lectures de contes es poden fer alternant entre infants i pares, etc.
L’aprenentatge s’investirà de plaer per l’exemple patern i pel fet de compartir. Fer junts resulta més engrescador que els llargs discursos.
Inclús quan el xiquet rondina, és bo insistir d’anar a un museu, per exemple. En el fons agraeix que l’adult el meni a descobrir nous territoris tot ajudant-lo a saltar per sobre del gust immediat.
Confrontar-lo a la frustració
La intolerància a la frustració és difícilment compatible amb l’esforç que l’aprenentatge exigeix. Diferir la satisfacció de les demandes del petit, la compra d’una joguina està a l’abast de tots els pares. Cada vegada més deixarem que reballi tot restant atents a les seves dificultats. Poden limitar el consum de pantalles, engrescar-lo a fer activitats alternatives perquè esdevingui actiu. Ei! Ningú ha de fer en comptes d’ell els treballs que li resulten costosos.
A Primària molt millor que reunir la documentació necessària per a un treball donat és indicar-li com pot reunir-lo. És clar, el pare haurà d’ acceptar que el resultat sigui imperfecte i que el seu narcisisme no es vegi complagut.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
que fa ponts amb la relació, amb l’afecte, amb el compartir coses amb els persones importants es fa significatiu i per tant motiva. L’actitud dels pares és importantíssima.
I aprendre a tolerar la frustració també és molt important. Molts pares no saben ensenyar-ho i és ben senzill, tal com tu dius “practicant” una mica. Ensenyant a acceptar algun No i a posposar algunes satisfaccions.
Ets un tresor, Nar.
A tots ens convé llegir-ho.
Abraçada.