BioSofia

Saber viure. Al meu voltant trobo cada dia
moltes persones que em provoquen una enveja sana. Crec sincerament que saben
viure millor que jo i demostren una manera d’anar per la vida que celebro i
desitjaria per a mi. Posar-me a parlar de l’art de viure, d’entrada, em
neguiteja. Sembla que vulgui alliçonar sobre un tema que jo ja hagi resolt
satisfactòriament. Des d’ara mateix m’apresso a dir que ni tinc aquesta
percepció de mi ni pretenc que la meva vida sigui un mirall per a ningú. La
meva pretensió és molt més simple. Com que estic convençut que el tema és prou
important, vull obrir en aquest blog l’espai de reflexió que es mereix. Aquí el
teniu, està a la vostra disposició.

Saber viure és un art. Un art que disposa de dues eines, la filosofia i la psicologia.  S’estudien per separat, però s’han d’aplicar conjuntament per portar una vida satisfactòria. La filosofia ens ensenya l’art de pensar i la psicologia l’art de gestionar els sentiments (interessos, emocions, expectatives, temences, sentiments, motivacions….)

Saber viure és un art. L’art se situa en el
terreny formal, no en el dels continguts. Els continguts de la vida són diferents
per a cada persona. Saber viure no és disposar d’un llistat d’elements que ens
garanteixin la satisfacció personal. Cap element material, ni el diner ni la
salut, ens ho poden garantir, entre altres coses perquè estan subjectes a
l’atzar i a l’imprevist. No hem d’esperar, doncs, de la filosofia o la
psicologia un receptari de pensaments ni de vivències, però sí que esperem que
ens ensenyin la manera de
gestionar-los. Per aquí pensa discórrer aquest blog: reflexionar sobre
situacions de la vida per trobar, amb l’ajuda de la filosofia i la psicologia,
la forma o formes més plenes
d’encarar-les.

Tornem, a tal d’exemple, a les situacions que
analitzàvem en el darrer post. Exposàvem els motius adduïts per una senyora
francesa a l’hora de prendre una determinada opció política i intentàvem
d’aclarir-ne el seu transfons implícit. Alhora hi contraposàvem la forma totalment diferent que una
persona coneguda meva encarava una situació semblant. No valoràvem les decisions
en si sinó el procés de reflexió i la gestió emocional de cada una d’elles per arribar-hi. Concretament, que una persona es decideixi pel Partit
Republicà o per Esquerra no fa a aquesta persona més assenyada o menys, ni
tampoc que opti per una formació més petita o més implantada. Vàrem valorar el
fet que una decisió anés precedida per un major joc de raonaments i per una major
contenció de les convulsions emocionals. La decisió de la meva germana seguia
aquests paràmetres, en canvi la de la senyora francesa no.

Saber viure és un art. És, per tant, un coneixement pràctic. És sobre tot un coneixement de coneixements, és a dir saviesa. La meva intenció és fer aflorar aquests coneixements a partir de la reflexió sobre situacions viscudes de forma que siguem més savis per encarar les que encara estan per venir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!