BioSofia

Resulta incomprensible per a molts el xou
muntat al voltant de la Pantoja. Deixa perplex a més d?un que l?admiració per
una cantant pugui arribar fins a l?extrem que l’admirador li faci costat en els seus actes
delictius. Mirarem d?entendre-ho tot analitzant el paper dels símbols i els
mites en els humans.
En l?últim post constatàvem que els humans
necessitem una certa dosi de somni. Aleshores ens referíem als polítics com a
constructors d?aquests somnis. Avui ens fixarem en aquells altres moments que aquests
somnis deixen el vestit abstracte de les idees per encarnar-se en persones: és
la mitomania. Qui en la seva adolescència no ha mitificat a un cantant, un
artista, un polític estranger de renom, un personatge històric i l?ha convertit
en la personificació d?una qualitat admirada i envejada?

Som inconformistes, la realitat no ens agrada.
Per això o decidim millorar-la o intentem
allunyar-la de nosaltres. La nostra raó ens obre la ment a horitzons de
realitats superiors i més atractives que les actuals. Albirem la perfecció i aleshores
creem símbols d?aquells àmbits de la realitat que voldríem perfecte: són els
mites, són els déus. Podem fer servir
aquest símbols o bé per evadir-nos de la realitat o bé per tenir un estímul que
ens empenyi a millorar-la. En el primer cas, el símbol actua com a substitut de
la realitat, en el segon com a model al que acostar una realitat treballada i
millorada.

Mentre el
Che Guevara o la Mare Teresa de Calcuta ens esperonin per a construir una
societat més solidària, seran símbols positius. Si, en canvi, són la fantasia en
la que ens instal.lem, voldrà dir que som incapaços d?imitar-los i que l?ús de
la seva persona com a símbol només serveix per substituir el treball que ens
tocaria fer. Aquests símbols-fantasia són negatius, ens evadeixen de la
realitat, i la satisfacció que ens proporcionen és passatgera i enganyosa. Si la
bogeria que sentim pel Barça, el Nàstic o l?Akasbayu ha de substituir el compromís
per al país o la ciutat, aquests equips s?hauran convertit en símbols estèrils.
Si, en canvi, l?entusiasme serveix per a renovar l?energia que necessitem per a
treballar-hi a favor, els símbols hauran esdevingut poderosament eficaços.

L?ús positiu dels símbols només serà possible quan l?activitat de la raó
sigui prou potent com per crear principis d?acció. Hem d?usar la raó per establir els principis ètics
de la nostra conducta. Els símbols s?inscriuen més aviat en l?àmbit emocional i
no en el racional. La intel.ligència emocional aplicada als símbols es tradueix
en tenir clars els nostres principis ètics i subordinar-hi les nostres
identificacions i projeccions simbòliques. Qui tingui en la Pantoja un espai
emocional en el que viure una ?second
live? simbòlica, ha de tenir clars els límits d?aquesta
segona vida. Els principis ètics emanats de la raó li han d?impedir identificar-se
amb les accions delictives d?aquesta senyora. Igual com a un aficionat del
Barça no li permetrien d?estar d?acord amb possibles actuacions anti-esportives
o delictives d?algun dels ídols de l?equip.

Aquest món d?evasió és absolutament necessari i una
font d?alegria que ningú no ens pot escatimar. Però l?hem de viure
intel·ligentment. L?alegria que ens proporciona només serà positiva si en
reconeixem el seu valor transitori i accidental. Un valor que rau en el fet de
ser una escapada momentània, unes vacances mentals, mai una seu definitiva. La felicitat només la podem trobar en nosaltres mateixos, mai en el Barça ni en la Pantoja de torn per més alegries que ens donin. Els símbols no ens poden allunyar excessvament de la realitat ni de nosaltres mateixos. La felicitat duradora està en la nostra forma intel.ligent de gestionar la quotidianitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!