BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
El Govern ha definit un eslògan: “Que es compleixi l’Estatut”. Sense afegir-hi ni treure una lletra, tots els partits l’han anat repetint reiteradament – excepte el partit que ja sabem. És el que calia. Per una vegada s’ha dibuixat un raonament senzill i potent, i se l’ha fet entrar al cap de la gent tant d’aquí com del govern estatal.
Només dues pegues: no és gens concret ni és potent com podria fer creure la contundència amb què és dit.
1. L’Estatut? Parlar d’Estatut és evocar en la ment de la gent un patracol pesat de llegir, un mar de frases inacabable i de lectura més que inútil. Perquè tothom té assumit que en qüestions legals els paranys semàntics i les interpretacions dels experts et porten molt lluny del significat esperat. Estatut? Cosa d’entesos i terreny de disputes.
Un eslògan efectiu ha de parlar de coses que pertanyen a la vida ordinària i que tothom pot imaginar. El que cal repetir reiteradament és: necessitem autovies unint les principals ciutats, trens puntuals, xarxa de ferrocarrils modernitzada que suporti el transport de mercaderies i que connecti tot el país. Necessitem diners per rebre el servei que ens mereixem en educació i salut.
I el terme “infraestructures”? Deixem-lo per als tècnics; en boca dels polítics ha d’aparèixer poquet. Aviam, quantes vegades fem servir la paraula estatut o infraestructura en un dia? I quantes fem servir tren, autovia (hem de dir autopista, els catalans), carretera, hospital o escola? Doncs, són aquestes les que hem d’escoltar dels nostres representants.
Només amb les paraules de tots, tots farem nostre el tema del finançament
i es convertirà en una real reivindicació.
Voleu parlar d’Estatut per la càrrega legal que dieu? Val. Però sempre esmentant a continuació els beneficis concrets que en depenen. Si, en canvi, la paraula Estatut queda despullada i abstracta, la reivindicació atraurà només als més conscienciats i prou, la reivindicació quedarà com a cosa d’ “ells”, els polítics i els exaltats de sempre.
Serveis que ens mereixem. Sí, senyor. No sé quin pudor estrany ens impedeix dir les coses pel seu nom. Hi tenim dret i ens els mereixem, aquests serveis. Ens els mereixem no perquè siguem rics o pobres sinó perquè els hem produït nosaltres. Els diners amb què contribuïm no ens han plogut del cel, ens els hem guanyat amb el nostre esforç i la nostra actitud modernitzadora. Amb l’ajuda de gent d’Andalusia, Múrcia o Extremadura? Ningú ho nega. Ara bé, són aquests nous catalans i els seus fills els que mereixem gaudir-ne més que no pas els que es van quedar allà. Als que van patir amb la immigració, als que van jugar-se-la, no se’ls pot fer patir ara per segona vegada castigant-los sense serveis de qualitat pel fet de viure en una terra castigada per Espanya i per haver après la seva llengua.
2. La segona pega de l’eslògan és que no és tan potent com sembla. Em sap greu dir-ho, però Solbes té raó . Castells i Mas poden treure pit a favor d’un text que van voler votar, però L’Estatut no determina res en termes de finançament. Res que obligui a l’Estat perquè deixa qualsevol decisió derivada de l’Estatut sota els dictats d’altres instàncies superiors com són la LOFCA. No sóc economista i per això em remeto al que diu Elisenda Paluzie. Si algú dissenteix d’aquesta economista que s’expliqui. Ja seria hora que s’obrís un debat públic. Debat en l’arena: amb números i referències literals de tots els textos legals implicats. Em temo que no es farà. Es deixa entendre, es va deixar entendre des del començament, que entraríem amb un “nou sistema” de finançament, que l’Estatut quedava “blindat” de l’intrusió de l’Estat. Els que mai volen incomodar l’Estat, PSC, i els que sempre estan a punt per pactar-hi per un plat de llenties, CiU, ens van vendre la moto o, si ho voleu, fum. De tota manera, que segueixin insistint en la força de l’Estatut que veig que això fa posar nerviosos a Solbes i els seus amics. Que per això esperen el dictamen del TC.
Senyors de la política, volem que inseriu en l’eslògan els noms dels serveis que ens mereixem: autovies noves, xarxa de trens modernitzada, serveis de salut de qualitat, educació amb mitjans necessaris, etc. Volem sentir-ho amb la mateixa reiteració i contundència amb que feu servir la paraula Estatut. I deixeu clar, sense por, que ens els mereixem tant o més que els altres.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic d’acord en general amb el que dius, però crec que en fas un gra massa en la simplificació del llenguatge. Et posaré un exemple: quan parles d’autovies, suposo que vols dir vies ràpides sense peatge. Doncs no, no és el mateix. El túnel de Vallvidrera és de peatge i és una simple carretera de tres carrils sense separació; l’autopista Barcelona – Cerdanyola – Sabadell – Terrassa és una autopista (no una autovia) i és gratuïta. L’excés de simplificació pot ésser negatiu i, no ho dubtis, la gent és més llarga del que sembla a primera vista.