BioSofia

En una emissora privada catalana d?abast nacional un tertulià ha deixat anar entre altres exòtiques
opinions que en Xirinacs no havia de rebre cap homenatge públic ?perquè era un
il.luminat?.

En aquests casos, quan la discussió ha de girar
al voltant d?una paraula de significat molt elàstic i subjectiu, més val no
entrar directament en el joc de l?interlocutor i buscar altres vies. Jo l?he
trobada en una dada sorprenent de la vida de l?ex senador. Crec que és tan
extraordinària que per això mateix dibuixa un dels principals trets definidors
de la seva personalitat.

?Als 65 anys es va doctorar en filosofia, després d’una brillant carrera de
llicenciatura, on va obtenir matrícula d’honor en totes les assignatures.? (AVUI)

Els que ens hem passat la vida entre una
pissarra i un grup de joves coneixem bé els ?tocs d?il.luminació? d?alguns
alumnes. Els fa creure que són prou intel.ligents com per arribar a la
conclusió que hi ha un grup de matèries que ?no serveixen per a res? i que,
evidentment, no cal esforçar-se per aprovar-les. Quan es dignen intervenir a
l?aula, l?aire desdenyós i el to displicent són l?únic argument esgrimit per a
assenyalar que les idees exposades són la més gran de les bajanades. L?actitud
de superioritat i d?oposició a tot els fa mantinir-se cada cop més al marge de
les seves obligacions estudiantils fins que en la majoria de casos acaben
abandonant-les. Aquests són els il.luminats que jo conec: els que s?allunyen
cada cop més de la realitat, de la seva condició de persona en formació. Perden
la realitat perquè de fet s?han perdut a ells mateixos.

Xirinacs, en canvi, s?arrapa tossudament a la realitat. El seu compromís amb ella és
absolut: quan decideix estudiar filosofia als 65 anys, esprem el màxim de totes
les matèries i n?obté la màxima qualificació. És un radical. Nosaltres consideraríem
que tal grau d?implicació demana un esforç extraordinari que no val la pena. Segurament
ens acontentaríem a centrar l?esforç en els temes que més ens agradessin. No
considerem necessari comprometre?ns tan intensament amb les coses de la nostra realitat. Per això
quan ens trobem amb figures extraordinàries com la de Xirinacs, molts reaccionem
amb admiració i acceptem resignadament la nostra feblesa o covardia. Altres,
però, volent amagar la pròpia covardia, intenten rabiosament denigrar
l?excel.lència aliena.

Era un radical, no un il.luminat. Era tan realista que s?hi comprometia fins
al fons. Que nosaltres siguem incapaços d?arriscar tant com ell per millorar la
realitat no el converteix en un il.luminat sinó en un realista radical. No
confonguem il.luminació amb valentia. Ser realista no és compartir la
mediocritat general. Aquesta és la lliçó que he après d?aquest personatge
extraordinari. Dijous aniré a retre-li homenatge
com ara fa trenta anys vaig anar a fer-li costat amb un bon grapat de nois del
col.legi on treballava. Gustosament faré els cent quilòmetres que em separen de
l?Església del Mar i del Fossar. Fins ara, Lluís Maria.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!