BioSofia

Els polítics han de fer el que han dit? No necessàriament. Més aviat no.
Els polítics es deuen als seus clients que som nosaltres. Per això,
ells han de dir el que ens agrada sentir i han de fer el que ens agrada
que facin. Que no sempre coincideix perquè els discursos i l?acció
diària són dues realitats ben diferents i, encara que no ho confessem,
el que els votants demanem en cada cas és també diferent. En els
discursos busquem aliment emocional per als nostres ideals i valors més
abstractes, en l?acció diària els demanem solucions eficaces per als
nostres problemes concrets.

Evidentment, exigirem al polític que compleixi les promeses explícites que ens ha fet, però per a la resta, un camp molt extens, l?únic que esperarem d?ell són accions resolutives. Moltes vegades actuarà amb unes mesures que no encaixaran necessàriament amb el que ens ha transmès en els seus discursos. Li ho perdonarem i fins i tot podrem arribar a ser extremadament condescendents amb ell mentre ens hagi assegurat en els seus discursos la dosi d?exaltació emocional que hi hem anat a buscar.

Aquesta setmana hem presenciat el magnífic debat entre Mme. Royal i Mn. Sarkozy. La societat francesa pateix un problema fort d?integració. Vaig viure tres setmanes en un barri de la ?banlieue? i us puc assegurar que allò semblava una altra França. El xoc és molt més agut del que un català pugui sentir en passejar per Salt, al Gironès. Acabo de sentir la Mme. Ségolène Royal parlant de democràcia participativa com a instrument per a la resolució dels problemes socials de França. Si els vol resoldre, SR haurà de fer servir mesures que no sempre encaixaran amb aquest esquema. Si és una bona política, com jo ho crec, no dubtarà davant d?aquestes segones. Per altra banda, N. Sarkozy fabrica un discurs recolzat en les idees d?ordre, autoritat i treball. Espero, però, que malgrat aquestes paraules, sàpiga que li caldrà una bona dosi de diàleg si no vol que la societat francesa no s?esberli en mil bocins. Cadascun d?ells, doncs, quan arribi el moment, usarà unes mesures en funció de la seva eficàcia i no tant del discurs dels meetings perquè en definitiva és el que els demanem nosaltres.

Aquest post no vol ser una crida cínica a acceptar resignadament la dissociació freqüent entre paraula i fets. Vol ser una mirada lúcida sobre les contradiccions de tots nosaltres. Crec que aquesta mirada ens ha d? ajudar a no buscar discursos massa allunyats de la realitat ni a acontentar-nos amb una resolució ràpida i només aparent dels problemes, resolució que a la llarga no suposa cap millora de la societat. Només un ajustament gens enganyós entre il.lusions i voluntat de lluita pot encaminar-nos cap una societat realment lliure i fraternal.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!