BioSofia

Del mural diuen que és impactant. És la foto d’un dipòsit de cadàvers. Ens volen recordar els morts per accident laboral en el camp de la construcció. alguns discuteixen l?eficàcia d?aquest tipus de campanyes de sensibilització. Fa temps
es va llançar una campanya semblant respecte dels accidents de trànsit. A propòsit,
tornant de cap de setmana hem passat a la vora d?uns
cotxes accidentats, ja aparcats a la vora de la carretera. La badoqueria feia
alentir la marxa. Després, durant uns pocs quilòmetres tots plegats hem
circulat a una velocitat notòriament més lenta de l?habitual. Ja no es tractava
de contemplar un fet singular i d?esbrinar-ne les conseqüències sinó que de cop
ens havia envaït un atac de prudència. La visió de l?accident ens havia portat
a reflexionar sobre la relació entre velocitat i accidents.

Des que entrem a la carretera sabem que una conducció serena i
tranquil.la és condició necessària per a controlar qualsevol imprevist i evitar
mals irreparables. Però ha calgut observar directament els efectes d?un accident
perquè la reflexió surés al primer pla de la consciència i ens portés a actuar
en conseqüència. Ara bé, el seny ha durat poc i no ha passat massa temps perquè
tots prenguéssim de nou la velocitat a què estem acostumats. Quin poc pes
tenen les reflexions sobre la nostra conducta!

És que la velocitat la portem a dintre. I contra
això les reflexions poca cosa hi poden fer. Diríem que tota la musculatura, les
vísceres, el cos sencer demanen sentir la tensió d?una velocitat determinada,
diferent per a cadascú. I sentir aquesta tensió a la que hem acostumat el cos
preval sobre la raó a l?hora d?establir la velocitat de la nostra conducció. Es
tracta de la memòria cinètica, la memòria dels nostres moviments musculars i
que en el seu conjunt formen els automatismes, els hàbits.

Vull insistir en la debilitat de la raó i les reflexions enfront dels hàbits.
Una intervenció inicial de la raó és necessària perquè ens fa prendre
consciència de la necessitat de la seva modificació. En aquest punt aquestes
campanyes d?impacte són positives: cal una sensibilització inicial. Però són
insuficients i quan confiem que la conscienciació portarà per ella sola a la
modificació d?hàbits, ens equivoquem. Si no forcem el canvi d?hàbit per una
altra via, els accidents no disminueixen. Un automatisme només es modifica
substituint-lo per un altre. És a força de repetir la conducta substitutòria
que modificàrem l?hàbit. Cal, doncs, una campanya complementària que convidi a iniciar
el camí dels actes substitutoris, que convidi a posar-s?hi. Com pot ser una
campanya repressiva de multes. Ens equivoquem quan confiem en el poder de la
reflexió racional per modelar la nostra conducta o la dels altres. D.Hume se?ns havia avançat amb unes paraules semblants: ?No és la raó sinó el costum el
conductor de la vida humana. Només aquest principi fa útil l?experiència. Sense
la força del costum… no sabríem com ajustar els mitjans a uns objectius
determinats… i seria la fi de la part principal de les nostres reflexions intel.lectuals.? (Investigació sobre l?enteniment humà)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!