BioSofia

Voleu submergir-vos en aquell esclat de vida
que va travessar el nostre univers els anys 60 i començament dels setanta? De
la mà dels Beatles i resseguint una història d’amor ens trobem vivint la
revolució cultural i social d’aquells anys. Si l’art és la matèria treballada a
fi de proporcionar emocions, Across The Universe és una peça cinematogràfica
plena.

Words
are flowing out like endless rain into a paper cup
They slither wildly as they slip away across
the universe
Pools of sorrow, waves of joy are drifting through my open mind
Possessing and caressing me
Jai Guru Deva OM

El film reflecteix a la perfecció el compromís polític i social d’aquella
joventut que per primera vegada se sent protagonista d’un canvi profund de
costums, valors i visió del món. Totes les manifestacions artístiques queden
afectades, des del grafisme a la indumentària.

La joventut revoluciona les relacions
d’autoritat política, familiar, acadèmica i demana tenir la paraula. Les
normes? Sortint d’una societat inhibidora en excés, la revolució va tenir una
paraula: sí, yes! Experimentar, viure, atrevir-se, llençar-se! De cop es van
obrir planures immenses de llibertat que semblaven inesgotables. Anys
emocionants que Across The Universe trasllada directament al sentiment dels
espectadors.

I el que és encara millor, usant una factura
totalment fílmica on les coreografies, devessalls de creativitat, reflecteixen a la perfecció l’esperit del
missatge innovador. El ritme oscil.la entre la trepidació dels moments més
trencadors i la serenor de les escenes romàntiques. Voldria destacar la
coreografia del moment que Max és cridat a files per anar al Vietnam, la seva
rotunditat és singular i impactant. El treball gràfic amb el disseny d’una
maduixa, al final de la pel.lícula, també és molt efectiu.

Espero no aixecar espectatives exagerades. Els
meus qualificatius un pèl exaltats són totalment subjectius, com tota emoció
artística. Potser seria millor visionar-la sense esperar més que passar un bon
moment amb la música dels Beatles i repescar una part de les vivències d’uns
anys excepcionals. Per cert, les seves
cançons prenen aires diferents dels originals segons el moment de la història
que acompanyen, ara de blues, ara de rock ara de balada. La vestimenta
instrumental també s’ha vist enriquida a requeriment de les nostres orelles actuals.

Qui no estigui per canvis culturals i
revolucions social i artístiques ja pot oblidar la cinta. Qui, en canvi, pensi
que, malgrat el necessari correctiu actual, convé no perdre l’essència del que
es va guanyar aleshores passarà una hora i mitja d’emocions plenes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!