La trappola

Sovint els indis ens demanen quin seria l’aspecte del seu país que més ens ha colpit. Cal dir que els indis fan aquesta pregunta d’una manera gairebé trista, com si preveiessin anticipadament la resposta. La qual, sense cap mena de dubte, només pot ésser una: “La pobresa”. Escoltada la resposta els indis abaixen el cap com volent dir: “Ja ho sabíem”.

Alberto Moravia – Una idea dell’India

Diverses vegades ens vam trobar amb la pregunta, encara que en la resposta volguéssim defugir la realitat una mirada ho diu tot, després intuïes com fugien amb el cap cot, era massa evident. El fet és que per un viatger -no pas per un turista- el que més el colpirà de l’Índia serà la pobresa; marcada, evident, ignorada, dòcil, submisa. És una misèria punyent, profunda, melangiosa, ben allunyada de la pobresa riallera que pots trobar en altres països del continent asiàtic.

A diferència d’altres països no sembla que la pobresa generi conflicte social, sembla una situació estàtica on els que la pateixen accepten silenciosament i resignadament la seva posició. Et preguntes quins poden ser les motius i els mecanismes de tanta desídia. “Alberto Moravia” hi dedicà un capítol, “La Povertà“, al llibre de viatges “Un’idea dell’India“, encara que el llibre ja faci més de quaranta anys que fou escrit la veritat és que encara el seu anàlisi és d’una actualitat colpidora. Per Moravia sembla que la pobresa del subcontinent és una constant intrínseca a la pròpia societat índia, “no ha existit mai l’Índia patriarcalment pròspera, ordenada, serena tal com la perfilen els nacionalistes favorables al retorn a l’economia rural, en realitat, en les seves causes profundes, la pobresa a l’Índia sorgeix en una època anterior tant al domini anglès, que en certa manera se’n va servir i empitjorà, com de la invasió musulmana que li afegí el caràcter propi de l’Islam“. Posteriorment “Moravia” ens classifica els motius de la pobresa a l’Índia en quatre punts principals: (segueix…)

1) El sistema de castes: Encara que avui en dia el sistema de castes estigui legalment abolit, socialment encara existeix, evidentment no amb la mateixa força que quan Moravia escriví el llibre, però si que a la pràctica podem trobar comportaments heretats del passat. El primer que cal entendre és que el sistema de castes té un origen racial, per tant té una solució difícil d’erradicar car el color de pell encara pot delimitar en quin nivell de la jerarquia et trobes. L’origen racista de les castes és fàcilment demostrable, diu Moravia que n’hi ha prou observant que “casta” ens sànscrit es diu “varna”, que al mateix temps vol dir color, és a dir, el color de la pell. Que el sistema encara és socialment vigent es pot comprovar senzillament, només us cal engegar la televisió, mirar qualsevol film de “Bollywood” i observar la diferència entre el món de somni dels personatges i la vida real al carrer, els protagonistes són sempre de pell clara, en canvi al carrer la pell fosca sovint la podreu associar a misèria. Encara avui en dia -el 2007, a l’igual que el 1962 quan es va publicar el llibre-, en una conversa amb un braman sovint et farà notar que ell és braman. Els resultats d’aquest sistema social és obvi que són calamitosos, al ser la casta un grup al mateix temps racial, professional i social; l’impossibilitat de casament fora del propi grup, les supersticions de relació amb altres grups, la relació entre casta i ofici, és obvi que tot aquest sistema dificulta l’ascensor social en ser un sistema de renúncia i supèrbia.

2) La religió: En aquest punt és clar que si Moravia l’apunta com a problema deu ser per una postura política, tanmateix no li falta raó en assenyalar la religió com la principal raó de l’excessiu conservadorisme de la societat índia. És un país on el fet religiós el trobareu arreu, de mil formes i amb tantes variants com vulgueu, les supersticions i les tradicions seculars es sobreposen i predominen. Apunta Moravia que les creences religioses paralitzen la vida del subcontinent provocant unes pèrdues incalculables a l’economia, “es calcula que una tercera part de les collites es perden devorades de les vaques, els ocells i altres bèsties que per motius religiosos no es poden tocar“. És d’imaginar que aquesta serà la visió habitual de l’occidental, sempre reticent a acceptar els costums indis que li poden resultar ben incomprensibles, sovint escoltareu un turista exclamant que això o allò és “antihigiènic”. En tot cas la religió té un impacte directe sobre la societat índia, el fet religiós és un motiu indispensable pel manteniment del sistema de castes.

3) La dominació anglesa: Actualment ja no seria un motiu, però no crec que sigui difícil trobar qui encara trobi en el procés de descolonització les raons de la pobresa a l’Índia. Pot ser la versió actual serien els que parlarien de “globalització”, alguns sectors nacionalistes hindús, o fanàtics religiosos que en culpabilitzarien occident. El cert és que l’any 1962 deuria ser un motiu utilitzat habitualment, la misèria del subcontinent com a conseqüència de la dominació anglesa que desmuntà les estructures econòmiques pròpies en favor de la metròpoli. Moravia reconeix una certa modernització de l’estat gràcies als anglesos, l’ordenament judicial, la xarxa viària i la ferroviària, la burocràcia, l’exèrcit, la policia. A voltes encara avui en dia sembla com si l’únic que funcionara del país foren les infraestructures creades pels anglesos, tanmateix sembla que aquestes estructures només es van crear en benefici propi i de cap manera van ajudar a reduir la situació de pobresa dels habitants originals. En certa manera aquest tercer motiu no es distingeix gaire del sistema de les castes, en si els anglesos no foren res més que una supercasta capaç de dominar 300 milions d’indis, quan ells no n’eren més de 110.000. En realitat els colonialistes anglesos no van fer res més que acceptar una situació colonial preexistent.

4) El clima i la situació geofísica: Aquest motiu Moravia el descarta com a real, “grans civilitzacions s’han desenvolupat en climes desfavorables, en canvi altres s’esllanguiren en climes desfavorables. El clima pot haver contribuït a formar la mentalitat de l’indi, fins i tot la seva filosofia; però no la seva pobresa. Són els homes que creen el mal dels homes; la natura no fa res més que secundar-los, sigui quina sigui la direcció que aquests prenguin”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!