La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Després de veure com aquest parell de mamífers pacten el nostre futur, m’han vingut un seguit de dubtes. De la resposta el que més em preocupa és la manca de rèplica per part de la societat, i en especial em preocupa la poca atenció que posa en aquests temes el món sobiranista i catalanista. L’estatut, la Consitució Catalana, els referèndums, el Tribunal Constitucional; tot això, són temes importants, però en el futur immediat ens afectarà molt més l’encaixada de mans d’aquest parell de vividors. Cal entendre que si no som capaços de control·lar el nostre futur immediat, ja no tindrem la possibilitat de marcar-nos objectius més ambiciosos a llarg termini -o no tan llarg termini-. En definitiva el que pacten aquest parell de senyors, és la continuació del nostre empobriment, i això implica desestructuració social i cultural, és a dir, nacional.
1) Si ens diuen que s’han decidit a reformar el món financer, com és que la reforma afecta només a les caixes i no als bancs? Si els resultats dels bancs són gairebé tan desastrosos com el de les caixes, com és que el debat gira només al voltant de les caixes? Resposta: Probablement perquè el negoci de les caixes es concentra principalment a Catalunya -es concentra i s’expandeix a la resta de l’estat-. Tanmateix en el sector dels bancs el pes de Catalunya és relativament petit. Resumint, hi tenen un bon pastís a repartir. En els estats colonials habitualment la metròpoli espolia matèries primeres i minyones, però en el nostre cas arramben amb el que tenim, és a dir, caixes d’estalvi i asseguradores.
2) El mateix líder de l’oposició no se n’amaga que l’objectiu és el control polític de les caixes. Llegeixo a “El País”: … se negociará una reforma de la Ley de Cajas que, según el documento
común que ha leído el propio Rajoy, servirá para crear “un marco
jurídico estable que garantice la independencia y transparencia de sus
órganos de gestión” y que permita la entrada de cuotas participativas
con derechos políticos para que las entidades puedan acudir al mercado
de capitales y financiarse, tal y como ha explicado el jefe de la
oposición, que se ha mostrado favorable. Després ens diran que això són les dretes i allò són les esquerres, però increïblement resulta que es posen d’acord per governar el món financer pervertint el funcionament d’economia de mercat -ja ho diu ben clar, només amb drets polítics podràs accedir al mercat de capitals. Ni l’Stalin ho hauria plantejat millor-. I tot això en què ajuda a la recuperació de la crisi? Resposta: En absolutament res, només serveix perquè els dos partits que han signat l’acord es puguin repartir millor el pastís de les ajudes.
3) És de suposar que la trobada entre un president i el líder de l’oposició hauria de servir perquè es posin d’acord en decisions executives i no pas legislatives. S’han posat d’acord en aprovar una llei, i ja sabem tots que així es farà. ¿Quina mena de democràcia és aquesta on només dues persones poden decidir el futur d’un tema tan complex com és el financer -i per postres són dues persones que no entenen ni un borrall d’economia-? Quin sentit té llavors pagar un parlament de 350 diputats, i altres de 17 de comunitats autònomes, si en definitiva només cal que s’ho maneguin aquests 2 senyors? Resposta: És clar que a l’estat espanyol no hi ha una separació entre els poders executiu, legislatiu i judicial. És només una prova més de què la monarquia espanyola no és un estat democràtic.
Respon a Anònim Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens tota la raó en el que dius. Sobretot en la inexistència de la separació de poders.
Jo m’esperava una mena de lohapa tot dient que la sangonera autonòmica fa tremolar les arques de l’estat. Però han estat més sibil·lins, amb la reforma de caixes es carreguen les caixes catalanes i el que significa.