La trappola
La trappola che non acciuffa niente
L’ADN de Zapatero
Espectacular la portada d’avui del diari gratuït ADN: "Zapatero subirá las pensiones más bajas". Així de senzill, ni el govern, ni el consell de ministres, ni el ministeri, ni la seguretat social, l’augment de les pensions el farà el senyor "José Luis Rodríguez Zapatero", ell tot solet, sense l’ajuda de ningú, com si les pagués de la seva pròpia butxaca. Ara començo a entendre com funciona el sistema de pensions en aquest país. El president es lleva un dilluns radiant, un sol brillant l’il·lumina, el cel blau li clarifica les idees, els ocellets canten, el Barça va guanyar el partit de lliga d’ahir, el photoshop realça el seu somriure a tots els diaris -fins i tot als de l’oposició-, una lleu brisa provinent del Manzanares despentina jovenívolament la vicepresidenta De la Vega, una somrient Carmen Chacon anuncia candorosament l’alleujament en l’augment del preu del diner, comença l’eruobasket i a les samarretes del combinat espanyol podem llegir en estil zapateril "Ser español ya no es una excusa. Es una responsabilidad". Avui és un dia meravellós, anem a celebrar-ho, una jornada ideal per pujar les pensions als jubilats, però no qualsevols pensions, les més baixes pujarem!, "-Just do it"! exclama amb vehemència, i el diumenge vinent -"Fernando Alonso" encara ens farà més grans.
I jo em pregunto, si era tan fàcil pujar 100 ? les pensions més baixes (just per arribar a un 50% d’un dels sous mínims més baixos de tota la UE), com és que no ho havia fet encara?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest és un exemple perfecte per demostrar que les polítiques socials importants, les que milloren de veritat la qualitat de vida de la gent, només les pot fer el govern espanyol. I és que mentre la Generalitat de Catalunya continua asfixiada econòmicament, la "clau" de la caixa on hi ha els nostres diners continua ben guardada a Madrid.
En aquestes condicions, a Catalunya farem la política social que ens permeti fer en cada moment el govern espanyol de torn. La nostra capacitat de decisió en aquesta matèria -com en tantes altres- és quasi nul·la. Si això és així: ¿quin sentit té que un partit independentista, que a més ha estat maltractat i traït recentment pel PSC i també pel PSOE, mantingui en la presidència del govern un senyor del perfil d’en Montilla i la seva prioritat sigui desplegar un Estatut que ha nascut ja mort?
P.D. La prohibició per part de la RFEF del partit de futbol entre Catalunya i els Estats Units posa de manifest, d’una forma crua i descarnada, el grau de dependència i submissió dels organismes i les institucions catalanes enfront del poder espanyol.