La trappola

Dura el que ha de durar. No més. L’altre dia a no sé a quin post, vaig poder veure una altre perspectiva de la cova o cúpula de Barceló. Mira per on, em va impressionar…. el trosset que jo havia vist era massa vermell, massa violent com per poder-m’hi quedar per allà sota mirant, com feia ell. Però l’altre dia, em va semblar impressionant. Em calmava més aviat. Molt blau cel, com un mar però aclarit. Aixó és la impresió que em va donar. Em sap greu que la qüestió tècnica li hagi fallat… però igual i possiblement i molt probablement, ha estat premeditat. Aixó, a aquest tipus d’intervencions s’anomenen, “actes” i un de les millors Actes que tenim actualment a Barcelona és la Tere Recasens, una crac fent tota mena d’intervencions.  Vaig coincidir amb ella en una de les jornades artístiques fetes en el Castell de Montesquiu. És boníssima. Mai sabies i mai sabré si tot el que va fer per allà, era la realització de diferents tipus d’actes o, senzillament, es referien a coses accidentals. Ara, em sembla , que està exposant a la Joan Prats de Barcelona. Un dia us en parlaré d’ella. És una dona-acte constant, dù l’art impregnat a les venes. Si el que ha fet Barceló ha estat aixó, un acte, li envio des d’aqui, el meu aplaudiment.

Acabaran fent les reunions amb casc a la sala aquesta….