la rella

Escrit de Joan Roma i Cunill,
alcalde de Borredà (Berguedà) i president de la Fed XI del PSC
Publicat a la rella 252

“En primer lloc, felicito
els fundadors i els actuals responsables de la rella per haver fet
aquest llarg trajecte. Conec les dificultats de trobar persones que
vulguin fer-se càrrec d’una responsabilitat com és la de treure
cada quinze dies una revista, plural, arrelada al territori, ben
editada i gratuïta. Trobaríem molt pocs exemples en tot el
territori català.

De temptatives n’hi ha
hagut moltes, però d’èxits, pocs. I és que agafar la revista,
llegir-la i plegar-la, és molt fàcil, però elaborar-la,
dissenyar-la i editar-la és molt més complicat. I trobar un equip
pluridisciplinar que la faci possible durant tants anys, un magnífic
exemple.

(Continua)

I és que la revista
aporta diversitat i proximitat. I el que ens és proper, és
important. Ho podem veure en molta gent que primer llegeix el que li
toca més de prop, després les noticies del país, i finalment les
del món. És comprensible. Aquí en aquestes pàgines es parla de
gent que tothom coneix, de coses que passen en el poble o pobles
veïns, de temes que afecten o afectaran la vida de les persones del
Lluçanès. En definitiva, és un element essencial per fer comarca.

Segurament no s’ha
valorat prou aquest esforç fet, i fins a quin punt ha costat arribar
on ha arribat. Per veure la importància, caldria imaginar-se la
comarca sense la rella. Aleshores es valoraria en el seu just terme.
Millor no imaginar-ho i millor no passi mai, però convé tenir
present que la continuïtat depèn de l’esforç de tothom. En
primer lloc, de l’equip redactor, però després dels anunciants, i
per últim dels periodistes, voluntaris i col·laboradors.

I cal tenir present que
estem en un país en el qual s’escriu poc. No hi ha gaire gent
acostumada a transmetre opinió, per escrit. O a col·laborar en
cròniques, siguin esportives, culturals o de lleure. Aleshores, la
feina de l’equip és més complicada perquè s’han de buscar
persones que perdin la por a dir la seva en múltiples àmbits, i en
un lloc on tothom es coneix, no és fàcil. La crítica, la
discrepància, o la mala fe, poden donar lloc a rèpliques i
contrarèpliques que no tothom s’agafa esportivament.

Però, precisament això
enriqueix la revista. La fa viva, actual, pròxima, i dona peu a
tenir informació i documentació de moltes coses que passen, prop
nostre o més lluny i que sense la revista no serien conegudes.

En definitiva, la rella
fa viable la coneixença de tots entre tots, i ens acosta la realitat
de cada dia. Per molts anys ho pugui fer, i comprometem-nos a
facilitar la seva continuïtat, ara que ha arribat als 10 anys.
Felicitats, i per molts anys”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!