Laia Jurado i Canadell

Aquesta setmana he anat a veure una obra de teatre, molt recomanable per la seva història, per
l’escenografia, la música i  la interpretació.

L’obra es diu ROCK’N’ROLL i passa entre Txecoslovàquia i Cambridge (de la Primavera de Praga  fins després de la
caiguda del mur de Berlín). Ens parla de les grans teories del comunisme i la
realitat de la pràctica i de com el capitalisme
entra a la societat i quines conseqüències té.

L’obra passa volant, malgrat les dues hores i mitja
hores de durada, Alguns dels personatges
mantenen postures diverses sobre comunisme i capitalisme que, amb els anys,
s’acabaran apropant, i et van plantejant un seguit de dubtes,  que, un cop acabada l’obra i tot sortint
del teatre, fan de bon discutir: què pensar dels grans teòrics que defensen uns ideals còmodament des del sofà
de casa; de la lluita per les llibertats
individuals o per les llibertats col·lectives; de la revolució artística o la
revolució política. Tot això des de la visió de
tres generacions.

Tots aquests i altres dilemes acompanyats de la música de The Doors,
Pink Floid o els Stones… i el gran grup conductor de l’obra The Plastic People Of The
Universe.