Laia Jurado i Canadell
Mestra de la República Catalana
Ple del dilluns: poc sucós
El ple d’aquesta setmana de l’Ajuntament de Vic podem dir que no ha estat d’aquests d’aprovar grans projectes ni de grans debats, sinó de tràmits i correccions de bunyols de l’equip de govern i també d’alguna picabaralla, però que tampoc ni ha per tant.
Quins són els temes que en destacaria? Un d’ells va ser la concessió de la medalla d’or de la ciutat a en Ricard Torrents (primer rector de la Universitat de Vic) i que se li concedeixi aquest reconeixement en vida, ja que la majoria de vegades es donen un cop la persona homenatjada ha mort i després aquest és l’únic que no ho gaudeix. És un avanç començar a fer reconeixements de la gent quan encara són vius.
Un tema que podem dir que va portar una mica de controvèrsia, va ser el de la creació d’una comissió d’estudi pel futur parc tecnològic. És necessari la creació d’aquest equipament? Quin us i quina envergadura tindrà? És només una creuada del segon tinent d’alcalde Burgaya que tant si com no vol deixar la petjada del seu pas pel govern municipal? De moment no en tenim cap de resposta, ja ho veurem en un termini (relativament curt de temps) en el que s’haurà d’especificar l’envergadura i viabilitat d’aquest projecte.
Per altra banda, crec que és elogiable (després de 2 anys de reivindicacions per part nostra) que s’hagin modificat els estatuts de l’IMPEVIC i que pugui haver més persones externes dins d’aquest institut de promoció econòmica. Cal que hi hagi també representació dels sindicats i dels consumidors.
Com ja comentava, no va ser un ple gaire “sucós” i ni tan sols les dues úniques cadires que es van posar pel públic van ésser ocupades. Per cert, la sala de plens amb aquelles dues cadires semblava preparada per un casament. Però ni els nuvis van venir.
I per acabar, el tema del dia: què podem dir de l’Obama. Sense deixar de banda que és un gran avanç el fet de que per primera vegada els Estats Units tinguin un president negre, a vosaltres us canviarà la vida? Jo, per la meva part, crec que continuaré com sempre.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ALA FISCALIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Pau Claris, 160
08071 Barcelona
ALA FISCALIA DE L’ÀREA DE MANRESA-IGUALADA
Palau Judicial
Manresa (Bages)
Els i les sotasignants, preocupats per l’actuació de l’exèrcit israelià des del 27 de desembre fins al 19 de gener de2009 a Gaza (Palestina), a conseqüència de la qual s’ha produït un total no inferior a 1400 morts i 5000 ferits, la
majoria població civil, a més d’un total de 20.000 cases que han estat
danyades durant l’ofensiva i 4.000 que també han resultat completament
destruïdes.
Els
i les sotasignants considerem que aquestes actuacions de l’exèrcit
israelià poden ser constitutives de delicte de GENOCIDI contra el poble
Palestí, segons el Codi Penal vigent.
Els i les sotasignants, preocupats també pel fet quela Sra. Pilar Rahola i Martínez, en els seus escrits al diari La Vanguardia , i les seves declaracions al programa de la
televisió autonòmica de Catalunya, TV3, utilitza arguments que poden
considerar-se delictius pel fet que són una negació de la gravetat dels
fets i una justificació de l’actuació de l’exèrcit de l’estat israelià,
EXPOSEM:
1.
La definició de GENOCIDI que estableix l’Article 607 del Codi Penal,
així com la de DELICTE DE LESA HUMANITAT tipificat en el 607 bis,
s’escau aplicar-los a l’actuació de l’estat d’Israel en la seva invasió
de la franja de Gaza des del dia 27 de Desembre de 2008 fins al 19 de
Gener de 2009.
2. Per tant, la difusió per qualsevol mitjà de les declaracions verbals o escrites dela Sra. Pilar
Rahola i Martínez que neguen o justifiquen la gravetat dels fets que
s’han produït durant aquests 22 dies de terror, poden ser objecte de
persecució per part de la justícia i castigades amb pena de presó,
segons l’article 607.2.
3. Tal com exposem en la documentació que us aportem, cal fer dues reflexions, segons el nostre parer, importants:
a) Davant de les dades quela Història
ens mostra, no és difícil veure l’extraordinari paral·lelisme que
existeix entre les actuacions de l’estat alemany durant els anys que
van des del 1933 fins el 1945, envers diferents grups poblacionals,
principalment el jueu, i l’actuació de l’estat d’Israel envers la
població palestina. Nosaltres no hi veiem, només, un paral·lelisme,
sinó que, fil per randa, l’actuació de l’estat d’Israel és idèntica a
la del govern de l’Alemanya d’aquells anys. Amb
un agreujant : Queden poques persones testimonis directes d’aquell
Genocidi i, en canvi, aquest Genocidi actual contra el poble palestí
s’està produïnt davant dels nostres ulls, davant de tota la humanitat.
I això corromp tots els valors que el coneixement del Genocidi
perpetrat pel govern d’Alemanya sobre el poble jueu ens havia inculcat.
Sembla com si la por dels estats Genocides, els faci coincidir en els
mecanismes de repressió.
b) Però
els paral·lelismes no s’acaben aquí. Des de l’òptica dels habitants del
Ghetto, també hi ha un mimetisme total. Sembla com si les reaccions
d’un poble que va viure una situació sense esperança, al Ghetto de
Varsovia, els jueus, i ara a Gaza els palestins, estiguin escrites en
algun lloc. I ho estan. En les arrels mil·lenàries dels dos pobles, el
jueu i el palestí. En la dignitat i l’orgull. En l’instint de
supervivència dels pobles. I en aquest punt, estaran per sempre units.
Ambdós pobles, davant de les actuacions d’un estat Genocida, articulen
les mateixes solucions d’autodefensa.
Per tant, SOL·LICITEM:
Que aquesta fiscalia intervingui de manera efectiva i interposi la corresponent QUERELLA CRIMINAL contrala Sra. Pilar Rahola i Martínez.
Vic, Osona, gener de dos mil nou.