Laia Jurado i Canadell

Aquest cap de setmana, per primera vegada, com a regidora de l’ajuntament de Vic  he casat a una parella.

Penseu que per mi ha estat una sort poder-ho fer, bàsicament per dos motius: el primer, perquè s’han casat els meus cunyats i segon perquè això de casar a algú era una cosa que des de petita m’havia plantejat amb una certa il·lusió quan agafava el Codi Civil a casa i llegia allò de que l’home i la dona són iguals en drets i deures. Avui la llei ja no diu l’home i la dona, sinó els cònjuges, així no hi cap inconvenient per tal de què es puguin casar dues dones o dos homes entre si.

Bé, encara que jo no estic casada i visc en parella des de fa anys i això d’estar casada o no certament no és un tema que personalment em preocupi massa, la sensació que tens quan ets allà davant, veus els nuvis i la família i, després de la parrafada legal,  els hi dones l’enhorabona  per aquell enllaç, et puja una “cosa” per dins que fa que t’adonis de la importància del que en aquell moment estàs fent.

I la cirereta del final, quan els hi desitges felicitat, llavors si que veus la importància del moment.

En fi, que per mi ha estat tota una experiència positiva el poder fer us d’aquesta facultat com a representant de la ciutadania.

Laia i Marc, des d’aquí us torno a desitjar molta felicitat.