Quadern de viatge

Una de les principals celebracions anuals del
poble kurd, el Newroz, s´ha saldat a Turquia amb tres persones mortes
per trets disparats per policies i centenars de ferits i de detinguts.
D´aquests, molts han estat enviats a la presó. Aquesta dura repressió,
juntament amb la recent operació terrestre de l´exèrcit turc contra els
campaments del PKK al Kurdistan sud (al nord de l´Iraq) fa que molts
kurds de Turquia temin que el conflicte que pateixen des de fa dècades
s´agreugi.

[Article publicat a L’ACCENT 127]

TEXT: LAIA ALTARRIBA // FOTOS: ORIOL CLAVERA

Quan parlen d´agreujament volen dir una major repressió contra
qualsevol activitat política en favor dels drets del poble kurd i una
nova operació terrestre contra el campaments guerrillers. Davant
d´aquesta darrera possibilitat, els representants de les organitzacions
polítiques o socials kurdes recorden que l´Estat turc ja ha fet 25
grans operacions militars contra el PKK, i que amb aquest mètode mai ha
aconseguit eliminar la resistència kurda armada ni acabar amb les
reivindicacions democràtiques d´aquest poble. Malgrat estar convençuts
que amb la força el Govern d´Ankara no podrà resoldre el conflicte, a
molts els preocupa l´atac al PKK perquè tenen familiars i amics
lluitant a les muntanyes.

Bloqueig de la via parlamentària
El passat mes de juliol, el moviment d´alliberament kurd va aconseguir
una fita històrica: 20 diputats al Parlament turc. Per accedir a la
Gran Assemblea es requereix obtenir el 10% dels vots al conjunt de
Turquia, i com que veien molt difícil assolir-los van decidir
presentar-s´hi com a candidats independents. Un cop aconseguits 20
escons s´han constituït en el grup parlamentari del DTP (l´actual marca
electoral dels kurds). La seva intenció era convertir-se en l´eina per
construir la pau, és a dir, portar al Parlament turc la proposta de
solució dialogada i democràtica del poble kurd. A més, confiaven que si
el partit del Govern (l´AKP, Partit de la Justícia i el
Desenvolupament) sortia reforçat de les urnes (tal com ha passat), li
seria més senzill superar l´oposició dels militars al diàleg i encetar
el camí de la pau. Declaracions com la del primer ministre Recep Tayip
Erdogan l´agost de 2005 a Diyarbakir reconeixent que hi ha un problema
kurd i que la seva voluntat era resoldre feien créixer les esperances.
Però després de les eleccions del passat juliol, els candidats del DTP
han trobat tancada la porta del diàleg: Erdogan encara no els ha volgut
rebre, i a més els han obert un procés judicial amb l´objectiu
d´il·legalitzar-los.

Ali Akinci és president de l´IHD a Diyarbakir. En declaracions a
L´ACCENT, lamenta que “la recent operació militar contra el PKK i la
repressió durant el Newroz mostra que l´AKP no vol resoldre el
problema”. I afegeix: “Puc entendre que el Govern no vulgui parlar amb
el PKK, però aleshores que parli amb els diputats kurds que van entrar
el passat mes d´agost al Parlament. El problema és que amb ells tampoc
hi vol dialogar”.

Vulneració sistemàtica dels drets humans
Més enllà de la resolució política del conflicte, Akinci també es
mostra preocupat perquè les vulneracions dels drets humans continuen
sent sistemàtiques, tot i que el partit del Govern havia assegurat que
tenia la intenció de reformar la Constitució i l´Estat per acostar-se
al paràmetres europeus: “La tortura és sistemàtica (sobretot no deixar
dormir, obligar els detinguts a estar hores i hores d´empeus…), han
allargat el període de detenció, es continua perseguint la llibertat
d´expressió… i a més estan creixent els atacs feixistes contra les
seus del DTP”. El president de l´IHD assegura que hi ha una atmosfera a
Turquia segons la qual si no ets turc ets un enemic, i a això hi ha
contribuït la pressió que fan conjuntament el Govern i els grups
feixistes.

Així doncs, malgrat el convenciment que cal continuar treballant per
construir una solució democràtica pel conflicte que pateix, els darrers
mesos el poble kurd sota ocupació turca ha vist com s´allunyaven les
esperances que havia dipositat en el Govern d´Ankara i tem que les
muntanyes i les ciutats tornin a ser escenari de confrontació. Alhora,
ha perdut també les esperances en una Unió Europea que mira cap a
l´altra banda quan es vulneren els drets linguístics, humans i
nacionals d´un poble que continua fragmentat entre quatre estats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!