[cronica escrita des d’un teclat d’un ciber, on no hi ha accents]
Ens havien dit que les carreteres que van cap a orient son plenes de
controls militars per la major part del Kurdistan kurd, pero durant les
7 hores de viatge des de Diyarbakir fins a aquesta ciutat de mes de mig
milio de persones no vam trobar cap control. En arribar a Van ens diuen
que els controls no els posen per la gent que entra a la ciutat sino
per la que en surt, i es per aixo que al nostre autocar no l’han parat.
Des de dissabte 24 aqui hi ha hagut enfrontaments entre els
manifestants i la policia durant tres dies seguits. L’origen: a
diferencia de Diyarbakir, a Van les autoritats van prohibir la
celebracio del Newroz. El resultat: un mort i desenes de ferits i detinguts.
Dissabte 24 a les 9 del mati, el DTP (el partit dels kurds a Turquia) havia convocat una concentracio davant la seu, al centre de la ciutat. Hi havien acudit entre 4.000 i 5.000 persones, ens expliquen. Alguns havien començat a ballar les danses tradicionals d’aquestes terres, d’altres cridvaven consignes. El desplegament policial per tota la ciutat era enorme. Ens ensenyen un video on es veu el diputat del DTP de la provincia i altres dirigents del partit parlant al mig del carrer amb el cap de la policia de la ciutat, on li demanen que els deixi una hora per fer la concentracio i que despres cadascu marxara a casa seva. Pero enmig de la negociacio els agents de la policia comencen a carregar contra els concentrats. Les imatges de video son clares, no deixen lloc a la confusio. Quan la gent fuig corrent, un grup de dones cau a terra; els policies tant uniformats com vestits de civil les encerclen i les comencen a pegar sense parar amb pals. Ells porten vestits de coloraines tradicionals kurds. S’estan a terres abraçades entre elles rebent cops. Quan el policies se’n cansen les deixen a terra i corren darrere d’altres manifestants.
A partir d’aquell moment les carregues policials s’escampen per la ciutat. Part de la poblacio s’hi enfronta activament durant tres dies. Pedres contra bales, porres i canons d’aigua. El saldo es d’un home de 35 anys mort per trets de pistola, 200 detinguts (entre els quals el president del DTP a la ciutat), 24 dels quals ahir dimecres havien estat enviats a la preso, a mes desenes de ferits -dels quals ahir encara n’hi havia 35 a l’hospital-; 3 d’aquests ferits continuen en estat molt greu -dos per ferida de bala i un pels cops rebuts pels policies-.
El moviment d’alliberament kurd va aconseguir el passat mes de juliol un fet historic: 20 diputats al Parlament d’Ankara. Tots ells acudien a la Gran Assemblea turca per proposar iniciar el dialeg per aconseguir una resolucio democratica i pacifica al conflicte que pateix el seu poble. Les esperances que es van generar aleshores costa de trobar-les avui en dia. Tot i que els representants de les associacions de drets humans i els mateixos diputats es refermen en el compromis de dialeg i la pau, se’ls nota desesperançats perque a Ankara les portes per resoldre el conflicte a traves del dialeg els continuen barrades. Com a mostra: despres de 8 mesos de les eleccions, el primer ministre Recep Tayip Erdogan encara no ha volgut rebre el president del grup parlamentari del DTP.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Laia,
quina sorpresa avui a la feina veure aquest bloc vostre parlant d’un viatge pel Kurdistan! Sóc la Núria, de Poblenou i de la brigada de Cuba, ara fa força que no ens hem vist ni coincit enlloc, però volia dir-te que em feu molta enveja i que us admro molt en aquest viatge que esteu fent. Si és que no pares, noia! Veneçuela, Argentina, Kurdistan… Molts ànims i una abraçada molt gran, i sobre tot, a escriure molt!
Us seguim llegint i mirant. Endavant les atxes.
Un ‘croquinto’ a la vostra salut. Bona feina.