Cap de setmana intens. Divendres vam sortir de Terrassa al migdia. Un entrepà a l’autopista i una mica de cua a la frontera. Cap a les sis de la tarda arribàvem.
Vinyes i alzines vora el mar. Els pirineus, en mig dels turistes, remullen el cap a les platges de sorra negra de Banyuls. El paisatge no té preu, i l’acollida tampoc.
L’acte l’organitzava l’Associació pel foment de la sardana, una
gent que havíem conegut l’any passat per sant Joan en una actuació a
Perpinyà. Vam sopar al seu casal, un vinet dolç de la terra,
d’aperitiu, i un conill amb bolets que ens va fer felicitar als
cuiners.
Després, el concert. L’escenari era en una glorieta de cara al
mar, a la plaça del poble. Molts estiuejants francesos… al principi,
s’ho miraven amb certa distància, però de mica en mica la festa es va
encomanar i van acabar demanant uns bisos que vam haver d’escurçar per
culpa de la pluja.
Vam fer acabar el dia als bancs del passeig
marítim. Un pont, il·luminat amb els colors de la senyera, ens feia de
fons. L’endemà al migdia, vam reemprendre la ruta cap a la Granadella.
Deixant enrere el túnel de Portbou i amb l’esperança que un dia, totes
les barretines, les espardenyes de betes, els adhesius del ruc i les
senyeres no seran només tòpics als aparadors, la llengua i la cultura prendran el carrer i, per fi, començarem a ser un
país normal.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
buf!després de llegir l’article, encara em sap més greu no haver vingut!!! quina llàstima…
bueno, m’alegro que anés tan bé i que el lloc, l’ambient i la gent fossin tan acollidors… 🙂
gràcies per contribuir a fer, del nostre, un país normal! fins aviat!
marta
Quan torneu a Banyuls, sigueu qui sigueu, aneu a veure la Teresa: una dona que ha lluitat tota la seva vida perqu