Sona el despertador, que de fet no és un despertador sinó un mòbil. Ens hem de llevar, i encara no ens hem adormit…
Diumenge al matí. No estem segurs de ser els mateixos que vam arribar ahir a la tarda. Camprodon continua sent bonic. Però, ara la seva bellesa és trista. Potser la mandra és el que la fa trista, la mandra entesa amb totes les accepcions que ens hem inventat per la paraula… aquesta mandra que tampoc no és mandra, una mandra que és son, o ràbia, o impotència o què sé jo…
Sona el despertador, que no és despertador i sortim de l’hotel. I el pont encara hi és, i les botigues d’embotits, i les botigues de galetes, i el riu, i la plaça, i el bar on vam sopar quan encara ens sentíem uns triomfadors i ens havíem de menjar la nit.
De tornada, al cotxe, posarem el disc de Conxita.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
què va passar? no us van deixar tocar?
Ei, és veritat que per la revetlla de sant joan toqueu a l’Eixample de Barcelona? Ho he vist en la pàgina web:www.decibel.cat
sóc una dels tants que va venir dissabte passat al concert de Camprodon, especialment per veure-us. La veritat és que la organització va ser nefasta i enlloc de deixar-vos continuar amb la vostra música, gràcies a la qual mots de nosaltres ens ho vam passar com feia temps; doncs, no, van decidir que s’havien de posar a tocar el grup local: els entregirats (com si no els haguéssim sentit prou). tothom està indignat!
només donar-vos les gràcies per haver-nos fet passar tan bona estona!!!!!!!!
Eo!!
Camprodon!!!
Quins bons records, oi? Bé, records agredolços… Potser més dolços que agres… Eh, és igual, és un bon indret i punt.
Ens veiem aviat?
Petons a dojo!!
Esparriot
Bones!
He de dir que també vaig estar al concert i em vaig quedar amb ganes de
més, i em sap greu que marxéssiu amb aquesta desilusió… però penseu
que encara que va ser breu va estar molt i molt bé.
Espero tornar-vos a veure aviat, si no és per la Vall de Camprodon que sigui on sigui.
Un petó