La Carrau

A mitjan agost la Vila de Gràcia celebra la seva festa major. Des que vam començar a voltar pels escenaris, aquestes festes han estat una de les cites més ineludibles de l’estiu. La plaça del Diamant, Rius i Taulet, Bailen… i aquest any la plaça Joanic.
Cada vegada ha estat molt especial, ho fa especial la gent que s’hi aplega, gent de tots els racons del país, alguns aprofitant les vacances, i d’altres fent veritables malabarismes per escapar-se uns dies de la feina. Anar a tocar a Gràcia vol dir trobar-se un munt de cares conegudes.
Aquest any a més, teníem un altre al·licient, havíem de gravar una cançó en directe, La manta al coll, per incloure-la com a bonus track en una edició del nostre darrer disc que sortirà a començaments de setembre al Japó.
Que la discogràfica japonesa, Taiyo record, ens demanés els drets del disc per editar-lo al seu país ens va fer moltíssima il·lusió, però, quan a més ens van demanar d’incloure-hi La manta al coll (perquè, la cançó la van escollir des d’allà) va ser com una reafirmació del que sempre hem defensat. La manta al coll, de totes les peces que toquem, és segurament la cançó més fidel a la versió popular… qui diu, doncs, que la nostra cultura no és exportable? Que s’ha de canviar d’idioma per fer arribar la música a la resta del món? Que, per ser multiculturals, hem de deixar de banda les nostres arrels?
Us deixem unes quantes fotos del concert, que ens va fer l’Àlex (moltes gràcies una altra vegada!) i un mp3 amb una versió mig pirata de La manta al coll.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!