De vegades unes paraules, una melodia o uns acords s’entossudeixen a xiular-te una cançó… altres cops el tossut ets tu, i tan sí com no empenys la imaginació fora del cau on vagareja massa sovint.
Dijous passat, les nostres petites idees, amplificades a milers de wats de so s’escampaven pel passeig de la Copa, a les Barraques de Girona.
Petites idees, inquietuds i retalls de les nostres il·lusions, compartides en els pocs minuts que dura cada cançó.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi vaig ser i em vau sorprendre molt agradablement. Llàstima que feia fred i el públic a aquella hora encara estava fred. Interessant la quantitat d’instruments i sons: música popular (en el bon sentit) posada al dia, amb arrenjaments moderns. Bon ambient i gresca i festa. Potser aquests escenaris tan grossos tampoc no acaben d’anar bé per la vostra música però reitero que em va agradar i m’ho vaig passar molt bé.
uoooo! la crònica de les barraques!! hi havia una gentada!!! i el
fred… horrorós!!! sort en vam tenir del concert de la carrau, que va
ser l’única estona que, no només no tenia fred, sinó que encara m’anava
traient capes de roba! 🙂
fins ben aviat! i, ara, la crònica de perpinyà! jejeje
muaks!
marta