Semblava impossible, però a dos quarts de sis del matí estàvem a l’aeroport.
Semblava impossible, però vam poder pujar tots els instruments a l’avió.
Semblava impossible, però no vam tenir cap problema en el transbord a Madrid.
Semblava impossible, però els instruments que havíem enviat el dia abans per missatgeria també havien arribat a temps.
I semblava impossible, però l’únic núvol que hi havia en molts quilòmetres a la rodona estava apalancat just a sobre l’escenari, sense cap intenció de deixar-nos actuar!
I ja us ho podeu imaginar… Galícia molt bonic… la ria, el licor cafè, bon menjar i bona gent!
Aquí us en deixem unes fotos de testimoni…
 |
| festichan |
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ei!
trobo que ia fa massa temps que no vinc a un concert, eh… haurem de posar ordre! havia de venir al dansàneu, però al final no ha pogut ser… una verdadera llàstima!!!
tot i que, mirant la vostra agenda, ho veig fotut! a veure què hi podem fer…
fins ben aviat!!!
marta