La Carrau

Al nostre local d’assaig, La Taifa, les hores passen ràpid.
Les
parets de moqueta gris s’empapen de cançons repetides una i una altra
vegada, ara amb una estrofa de més, ara amb un canvi de ritme, sense el
tros que se’ns fa llarg, una mica més ràpides, una mica més lentes…
La
ventilació és escassa i anar a prendre l’aire, o el fum, a l’habitació
del costat és una excusa perfecta per fer alguna parada de tant en tant.
Aquestes estones, normalment són les que aprofitem per a distribuir-nos
feines, parlar de la logística dels propers concerts… però, sobretot,
és el moment de les reflexions. (continua)

Sempre ens hem fiat molt de la resposta del públic a l’hora de
treballar, i l’anàlisi de les actuacions esdevé imprescindible en la
nostra manera de fer.
Ara que ja fa més de tres mesos que vam treure
l’últim disc, i que les cançons noves porten una colla de concerts a
l’esquena, ens ha semblat un bon moment per recapitular i reestructurar
l’espectacle.

Divendres, a la Roca del Vallès, posàvem a prova
les novetats. Un escenari espaiós i un envelat de festa major eren el
marc de l’estrena. El concert no va ser fàcil. No hi havia gaire gent,
però l’emoció i la confiança que teníem en els canvis eren un gran
incentiu i vam acabar l’hora i mitja amb molt bon gust de boca. Ens vam
despedir dels tècnics de l’equip, la Neus de Tríptic i l’Oriol
d’Arenys, i vam carregar el cotxe amb moltes ganes de repetir-ho
l’endemà a Manresa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!