La Carrau

A les 5 de la tarda, la Plaça Catalunya de Perpinyà s’omplia de gent. Estava a punt de començar la manifestació de cloenda del correllengua d’aquest any. Nosaltres, com sempre que anem a la capital del Rosselló, donàvem voltes amb el cotxe buscant el pavelló del concert. Vam trobar guia (una sort!) i al cap de poca estona ja fèiem proves de so. (continua)

Un concert al nord vol dir retrobar-se amb la Joana, amb el Cala, amb la gent de ràdio Arrels, i amb tots els amics que hem anat fent des de les primeres vegades, i que continuen estant al peu del canó. Però, l’acte final del correllegua també vol dir retrobar el Jordi, els companys de la Cal i tota la gent que arriba des d’arreu dels Països Catalans per defensar la llengua.

Els primers a sortir a l’escenari van ser Pepet i marieta, de les Terres de l’Ebre. Després nosaltres i finalment els occitans Goulamas’K amb qui encara vam poder ballar una estona mentre assaboríem algunes begudes de la terra. Ens quedàvem a dormir a Perpinyà i això sempre és una bona excusa per allargar la festa. És un plaer compartir aquests moments, sense presses, amb amics que fa temps que no veiem .
Però tot s’acaba, i un cop carregat el cotxe sortíem del pavelló i acomiadàvem el correllengua fins l’any que ve.

L’endemà, ja de tornada, vam parar a La Jonquera, on fa uns quants anys havíem fet un concert que no oblidem. Ens vam plantar a la plaça en qüestió i vam recordar com estàvem situats. L’escenari quedava per sota el nivell del públic, portàvem un petit equip de so que fèiem servir en aquella època per anar amunt i avall i, tot i que hi havia unes tanques, era inevitable que la festa d’aquelles hores de la matinada acabés barrejant músics i públic… va ser una nit molt especial!

Després de dinar, dins del cotxe, de tornada a casa encara remenàvem records de deu anys de voltar escenaris.

Les fotos del concert ens les han fet la Mercè Marçal i la Marta, intrèpida reportera!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!