Entre línies (notes de Juli Capilla)

Amor, paisatge

Romandrà el gest tibant i la mirada
en el blau net del cel, rere la pluja.
Els dits tindran la mida de les pedres,
com si temptaren unes mans, tremolosos, 
i l’aigua s’estanyarà en la roca
com una làmina tènue i immutable.
En els cocons, hi haurà silencis tebis,
plens de ressons antics i miscel•lanis.
Hi haurà petjades fràgils en l’arena,
remors de veus a penes, inaudibles,
que remetran a escenes memorables.
En els gorgs roents, s’hi abrusaran 
el tacte durador i la tendresa
que mai no aniran a raure a la mar
per bé que el riu s’obstine a percaçar-la. 
L’amor serà la darrera consigna 
i alhora la coartada de l’amor; 
el paisatge en serà la silueta,
l’ombra cautelosa, el testimoni
mordaç del gest tibant, i la mirada.