El doblatge aprova però treu gràcia al film de Woody Allen

• Barcelona estrena la pel.lícula amb 9 còpies en anglès, 4 en català i 3 en castellà

Per fi Barcelona i Woody Allen han consumat el seu amor i el públic local n’ha vist el resultat. És estrany que una pel.lícula arribi a tantes sales en versió original: 9. I la productora al final va canviar d’opinió i la va estrenar també en castellà (3 sales a Barcelona) a més de català (4). A Catalunya, s’han distribuït 68 còpies (36 en català, 16 en VO i 16 en castellà). I, a Espanya, 332. La conclusió és que el doblatge aprova però treu gràcia a Vicky Cristina Barcelona.
La qüestió idiomàtica adquireix especial rellevància perquè Penélope Cruz i Javier Bardem no es doblen a si mateixos, així que hi havia expectació per veure com sonaven les seves veus postisses. A més, en la versió original –anglès– hi ha moments en els quals Bardem i Cruz (exmarit i dona) parlen en castellà, cosa que dificulta la comunicació amb Scarlett Johansson (una turista americana). Ell crida l’atenció a la seva exparella perquè canviï d’idioma: la frase “María Elena [Cruz], parla en anglès perquè t’entengui [Johansson]”, es repeteix al llarg del film.

TRILINGÜISME
Però l’escena perd gràcia en la versió castellana quan, encara que encaixa en el diàleg, el que se sent és “cálmate”, “sé positiva” i “prou, si us plau”. En la versió catalana aquestes situacions se solucionen millor ja que part de les converses entre Cruz i Bardem són en castellà, cosa que coincideix amb la dinàmica de la versió original. A més, una de les protagonistes, Vicky Rebeca Hall, ve a Barcelona –retratada amb imatges de la Sagrada Família, el parc Güell, la Pedrera…– per “fer un màster sobre identitat catalana”. “¿I què penses fer-ne d’això?”, li replica el seu amfitrió a Barcelona, que és novaiorquès.
En el film no se sent ningú parlar català. Aquest detall no va passar desapercebut a Antoni Carbonell, un espectador que va criticar, a la sortida del cine Aribau, que la cinta tingués “molt tòpic espanyol i guitarra flamenca (sembla Sevilla), i poc coneixement de Catalunya; l’única tradició que surt és el correfoc”. Això, una llesca de pa amb tomàquet a la taula de les dues nord-americanes i la cançó Què li darem al noi de la mare. Això sí, sona a la ciutat equivocada: Oviedo.

20/9/2008 16:32 h UNA CIUTAT “EXAGERADA I ROMÀNTICA”

Allen: “A la meva pel·lícula apareix la Barcelona que veuen dues turistes americanes”

• El director novaiorquès presenta a BCN ‘Vicky Cristina Barcelona’ amb Javier Bardem

El director novaiorquès Woody Allen ha justificat avui a Barcelona la visió de “postal” que es dóna de la capital catalana en la seva última pel·lícula, Vicky Cristina Barcelona, perquè intentava mostrar “la ciutat que veuen dues turistes nord-americanes”. A l’oferir la perspectiva de les dues turistes, la cinta recrea una ciutat, afegeix Allen, “exagerada i romàntica”.

En l’última presentació del film, justament a la ciutat en què es va rodar gran part de la pel·lícula, Allen ha comentat que “aquesta pel·lícula podia haver funcionat en diverses ciutats, a Barcelona, a Venècia, a París, però segurament no hauria tingut el mateix efecte a Londres, ni tampoc a Berlín”.

De Javier Bardem, també present en la conferència de premsa, Allen ha dit que treballar amb ell “ha sigut un plaer” i ha recordat que, com en altres ocasions, “acabo contractant persones de gran talent i al final m’emporto jo els mèrits de tot el que han fet”.

La identitat catalana

Pel director d’Annie Hall, l’èxit de taquilla és un misteri: en quaranta anys de pel·lícules unes han funcionat i unes altres menys, i no sempre corresponia a les meves expectatives”. Ha apuntat que “sembla que Vicky Cristina Barcelona li agrada a la gent, encara que potser no per mèrits propis, sinó per sort”.

En relació amb el fet que una de les turistes faci la seva tesi doctoral sobre la identitat catalana, el cineasta ha argumentat que la diferència entre la cultura catalana i l’espanyola “és coneguda per als que no són espanyols i vaig elegir que un dels meus personatges estudiés la identitat catalana com la presentació d’un tema intel·lectual”.

Javier Bardem, que fins i tot s’ha atrevit amb alguna frase en català i que ha atès les preguntes que li feien en aquesta llengua, ha confessat que amb motiu de la gravació ha visitat llocs meravellosos de Barcelona que no coneixia. “Això és una de les coses que t’ofereixen els rodatges”, ha comentat.

Bardem només se sent actor

Ha declarat que quan roda simplement se sent actor, “sigui a Barcelona o a Nou Mèxic i amb la mateixa il·lusió”, i ha assegurat que no ha sentit res especial per rodar a Barcelona. “Un pertany a la seva gent i la seva pàtria és dins. Pertànyer a un lloc empobreix la grandesa de les persones i així anem”, ha dit l’actor.

Per Bardem, Vicky Cristina Barcelona té “un guió brillant, que et deixa un pòsit de reflexió”. L’actor ha afegit que “Barcelona és un meravellós escenari perquè aquestes persones pateixin, sentin i celebrin totes les seves emocions”.

L’absència de Johansson

Tant Allen com el productor Jaume Roures han negat que l’absència de Scarlett Johansson a Espanya es degui a gelosia professional amb Penélope Cruz, i el mateix director ha recordat que “les dues actrius van estar fent la promoció de la pel·lícula als Estats Units”.

Sobre la que serà la seva segona pel·lícula coproduïda amb Mediapro, Allen ha informat que “encara no l’he escrit” i ha revelat que “es rodarà l’estiu que ve, els mesos de juny, juliol, agost, encara que no sé on, ja que m’agradaria als EUA, a París i també a Espanya”.

Les veus del doblatge castellà son: Rafael Calvo (J. Bardem), Isabel Valls (P. Cruz) i Marta Angelat (Patricia Clarkson).

En català canvia la veu d’en Bardem, que aquí es en Joan Antoni Bernal.

Tràilers de la pel.lícula en castellà, català i francès:

http://es.youtube.com/watch?v=D_oieYoo8ww

http://es.youtube.com/watch?v=AKdo2KwC7qg

http://es.youtube.com/watch?v=lBEv5tsk8lU

Bé, ja tenim aquí l’esperadíssima pel.lícula del mestre Woody Allen sobre Barcelona, i amb la polèmica que s’esperava, degut a la seva por a que no agradés massa als EUA, com deia en una entrevista apareguda en aquest bloc, en mostrar una Barcelona massa tòpica i de postal en comptes de la Barcelona de debò, però devem agraïr a l’amic Woody el seu interès en mostrar Barcelona com ell se la hi veu, igual que fa amb Nova York.

Properament dedicarè el meu e-mail setmanal als mitjans, i el que deso en aquest bloc, a la pel.lícula i a tot allò que va significar. També farè la corresponent crítica cinematogràfica.