Ara sí. Barack Obama ha fet història i ha pogut complir la promesa electoral a la qual ha dedicat més fe, temps i energia durant el primer any del seu mandat. Amb l’aprovació, ahir a la nit, de la reforma sanitària, la demagògia dels republicans i els interessos de les companyies asseguradores dels EUA han perdut una batalla molt agra que anava molt més enllà del canvi del sistema de salut. L’objectiu era el mateix president, a qui la dreta no ha deixat de pressionar des del dia en què va posar el peu a la Casa Blanca. L’aprovació és històrica perquè Obama ha aconseguit introduir una reforma que fa 100 anys que el president Theodore Roosevelt ja considerava necessària, tot i que va fracassar en l’intent, igual que l’altre Roosevelt, Truman o Clinton.
Quan hi ha 47 milions de nord-americans sense cap assegurança mèdica; quan la despesa sanitària –per càpita o en percentatge sobre el PIB– és amb gran diferència la més alta dels països industrialitzats; quan les asseguradores han apujat les primes un 87% en sis anys, i quan la gent s’arruïna per poder pagar les factures mèdiques, dir, com han fet els republicans, que la reforma aprovada atempta contra els fonaments de la democràcia i la llibertat és un despropòsit. I més encara quan no instaura un sistema de salut públic i universal i queda lluny del que originalment proposava Obama. Però, malgrat les limitacions, és un avanç social de primera magnitud.
Superat aquest expedient, el president podrà ara dedicar les seves energies a altres qüestions que requereixen la seva intervenció, particularment en l’escena internacional, i ho podrà fer amb més autoritat, la que dóna haver guanyat una dura batalla.
EL MEU COMENTARI:
Recordem tot allò que va denunciar en Michael Moore al seu documental “Sicko”, que els EUA hi ocupaven el 39è lloc de cobertura sanitària, darrera de l’Eslovènia.
A veure si amb això aconsegueix de debò que el seu país pugui ésser més just, més solidari i menys hipòcrita i endarrerit, comparat amb Europa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!