Per a tots els gustos

Ha arribat el moment de que els catalans decidim el nostre futur, sigui el que sigui.

Jo, en residir a Madrid, no puc votar perquè no hi estic empadronat a Catalunya. Voteu, aleshores, i després d’aquesta campanya electoral que s’ha fet massa llarga, hi arriba el moment d’asseure’s després de votar i cercar un futur on Catalunya tingui el seu lloc dins el món que ella mereix.

El millor moment ha sigut el debat Junqueras-Margallo, on s’ha vist l’educació que no va haver durant la campanya, sobretot des dels partits unionistes. En Pablo Iglesias, que no és gens ximple, ha pecat d’ingenu i de no conèixer gens ni mica el tarannà català. Jo l’havia vist quan era contertulià a La Sexta Noche (el programa on jo hi anava de públic), però m’ha decebut a la campanya catalana. A LSN sí semblava conèixer-nos, però s’ha equivocat i els seus assessors son incompetents. Catalunya no és Vallecas, senyors.

El pitjor ha vingut del PP i C’s, que continuen vivint dins un altre planeta. Incapaços d’adaptar-se al tarannà català, fins i tot els de C’s, que no sembla gens que hi hagin nascut a Catalunya, només en proposen coses inaplicables. Podria parlar-ne de tot allò que van dir, però no acabaria mai. Ells mateixos s’han retratat.

El meu aplaudiment a l’Alfred Bosch per demanar perdó després de les banderes a la Plaça de Sant Jaume durant la Mercè. Es podien mostrar en un altre moment, amb aquestes coses cal tacte i subtilesa, cosa que no va passar, tot i que en Fernández Díaz (Alberto) va ser maldestre i ruc, com sempre. Però les forces unionistes han begut oli amb els seus atacs al Pissarello, que es va convertir en el bec expiatori.

Així que, anem a votar, i visca Catalunya. Amb il.lusió, com diu l’Artur Mas del Polònia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!