Per a tots els gustos

75 anys d’una infàmia…

75 anys que Alemania i França sí van tenir la decència de demanar perdó. Però no només una vegada, sinó dues, o tres. Perdó per haver facilitat la tasca de detenir Lluís Companys quan hi era a França i lliurar-lo a l’Espanya franquista, per afusellar-lo fa tres quarts de segle.

75 anys que hi esperem a que algun Govern democràtic espanyol demani perdó. Res de res. Llevat d’en Zapatero, que ell sí que en volia fer alguna cosa. Però el van aturar els peus abans de fer cap Llei que tornés la dignitat i l’honor al Lluís.

75 anys que no fan res més que fer més gran la diferència entre tots dos països. No vull cap rancúnia, no la volem gens, els catalans. Almenys que facin com han fet els alemanys i els francesos, més elegants i avançats. Però els que governen a l’Espanya, sobretot els de dretes, encara creuen que hi resideixen a la Reserva Espiritual d’Occident, i que els habitants d’aquells països son turistes immorals que hi venen cada estiu per lligar-se d’espanyoles decents.

75 anys, i encara tindrem que esperar uns altres 75 per sentir perdó en haver imputat l’Artur Mas i els altres organitzadors del 9-N.

I altres coses d’aquest afer, que el diari ElMón.cat ha explicat de manera excel.lent, i jo em vaig fer ressó dins un article meu del Blasting News:

http://es.blastingnews.com/politica/2015/10/por-el-fusilamiento-de-lluis-companys-alemania-y-francia-pidieron-perdon-espana-no-00609191.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!