Ahir es va fer pública aqueixa declaració de Solidaritat Catalana per la Independència sobre la històrica jornada participativa del 9-N que reprodueixo tot seguit:
Aquest 9 de novembre el poble català ha donat una nova mostra de mobilització, capacitat de resistència, autoorganització, il·lusió i civisme. Cal felicitar a tots els voluntaris que ho han fet possible, així com totes les persones que hi han participat i han ajudat a fer que la jornada fos un exemple democràtic. El poble, novament, ha respòs amb escreix malgrat totes les limitacions, dificultats i renúncies prèvies a aquest nou de novembre.
Amb aquesta nova fita, cloem el cicle de la reivindicació del referèndum/consulta que ha seguit el catalanisme la darrera dècada: des de les primeres reivindicacions massives del dret a decidir a partir del 2004, vam passar a les consultes populars sobre la independència (2009-2011), i a partir del 2012 els partits majoritaris del catalanisme assumiren com a propi l’objectiu de convocar una consulta sobre la independència, optant finalment pel procés participatiu del 9N. En tots aquests canvis de les elits polítiques, la força del poble ha estat fonamental. Si no fos per les mobilitzacions populars encara estaríem parlant d’estatuts i pactes fiscals.
Arribats a aquest punt, i havent provat per totes les vies imaginables assolir la celebració d’un referèndum oficial sobre la independència de Catalunya, aquest camí ja s’ha vist com a impossible: per la intransigència dels governs espanyols a permetre-ho(passats, present i futurs), i per la manca de valentia dels polítics catalans, que tenien al seu abast fer el referèndum amb totes les garanties desobeint Espanya, però van triar no fer-ho.
En aquest nou cicle polític s’acaba també l’etapa dels eufemismes, les metàfores i les indefinicions. Ara cal que tothom (persones i organitzacions) es posicioni clarament sobre si vol fer la independència a través de l’única via possible, la Declaració Unilateral d’Independència, i que la ciutadania voti en conseqüència en unes eleccions imminents. Després del 9N ja no té cabuda carregar-se més de raons ni intentar cap negociació amb un Estat que ens ho nega tot, ni esgotar una legislatura sense projecte polític i amb les finances de la Generalitat ofegades. Alguns dirigents volen tornar dos anys enrere i encetar noves negociacions amb el Govern espanyol, o fins i tot esperar a noves eleccions espanyoles i més enllà, però aquest poble no ho pot permetre. Ara és l’hora de fer la independència, és l’hora de triar l’únic camí per fer-la i deixar de marejar la perdiu, ara és l’hora de la DUI!
Per tot plegat, reclamem:
La convocatòria immediata d’eleccions al Parlament de Catalunya, que s’haurien de celebrar com a màxim el 9 de febrer de 2015.
La conformació d’una candidatura de país (on la unitat sigui el mitjà i no el fi, ja que el fi és la independència), el més àmplia i plural possible, que integri totes les forces polítiques i cíviques a favor de la independència. Aquesta candidatura ha d’incorporar al seu programa el compromís primer i unívoc de Declarar la Independència de Catalunya com a màxim el 23 d’abril de 2015.
SI convoca una Assemblea Nacional pel propvinent 22 de novembre a Pallejà (Baix Llobregat), oberta al conjunt de l’independentisme, on concretarà una proposta a la societat catalana per l’assoliment de la independència nacional amb la màxima celeritat.
Visca Catalunya Lliure!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!