Les revoltes al món àrab ens són alhora properes geostratègicament i llunyanes socialment, malgrat això hom especula sobre la possibilitat d'un eventual efecte mimètic al nostre país.
De fet, la revolta cívica catalana va començar l'any passat amb les consultes locals sobre la independència i la gran manifestació del 10 de juliol contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut del 2006. Està essent una revolta que reflexa la mostra manera de ser cívica, pacífica i democràtica, llargament covada per una indignació silenciosa profunda i estesa. Una mobilització social que no s'ha traduït electoralment el 28-N però que està canviant els comportaments de bona part de la ciutadania, com s'està demostrant amb la llarga campanya de Barcelona Decideix cara a la consulta del 10 d'abril, o amb les espontànies reaccions -a la xarxa i al carrer- contra la censura de TV3 al País Valencià.
Que la independència és la nostra única alternativa de futur com a poble ho sap tothom, altra cosa és que hi hagi el consens social i la intel·ligència col·lectiva suficient per fer-la efectiva. I aquest és el repte polític pendent. Els catalans no tenim uns sindicats nacionals que vulguin assumir el lideratge del canvi, ni un entramat mediàtic que en sigui altaveu i propulsor. Comptem amb un sobiranisme cívic que ocupa la posició avançada de la mobilització social que ha de ser llavor per a un moviment polític de nou tipus, modern no solament pels mitjans d'internet que fa servir sinó pel seu contingut rupturista i democràtic amb l'ordre espanyol establert.
Clar, com que estic afamat de càrrecs vaig deixar de ser íntim del Puigcercós -que m'havia fet director general amb 34 anys- per anar-me'n a Reagrupament. Com que estic boig per viure de la política vaig enfrontar-me a la deriva autoritària del Carretero, de qui també era íntim. Com que el meu únic objectiu en aquesta vida és ser diputat vaig acceptar de bon grat anar de número 2 a la candidatura de Tarragona de Solidaritat, un lloc d'elecció imposssible en una llista que, en el millor dels casos, podia aspirar a obtenir-ne 1 (i al final, lamentablement, ni això).
Quina pena que em feu els corifeus, els adul·ladors, els titelles dels que només poden mentir i calumniar per justificar les seves pròpies misèries.
I si em coneixes, i t'amagues darrera d'un pseudònim, el meu menyspreu per tanta covardia encara és molt superior.
Quan parlo ho faig de coses que conec i no em baso en rumors. Ara resultarà que ets més net que el blanc nuclear. Vinga va Pereira, si vols donar lliçons tu mateix, però les mentides ben dites no deixen de ser mentides.
Com diu la dita popular, "que una puta et bufi el cul".
Jaume no haurà revolta mentre anem creant partits com a bolets perquè cregueu que tots teniu la veritat.
així no mobilitzareua ningú el Català es una persona comode i que li costa molt d'arrencar i les vegades que arrenquem no trobem els liders a l'alçada. que no veieu que SI+REAGRUPAMENT+ERC+CUP= AUTONOMISME DE DE CIU I SUBORDINACIÓ A Madrid. Jo Vaig ser al Congrés Nacional del 2008 i tots vau dir al Mateix Joan ( Puigcercós) em poso a la seva disposició. i l'únic que vau saber fer va ser fugir adduïnt que amb la cúpula no aniriem enlloc. Doncs bé tenieu raó, però no vau ser prou llestos perquè ara al Octubre possiblement vosaltres o els Carreteristes que vau marxar dominarieu el partit i podrieu fer la vostra politica que podrà ser més o menys encertada això ho decideix al poble. Però penseu que teniu 4 diputats per la Cara del Laporta perque a la gent li preguntes qui sou i només us coneixem la gent ERC I De Reagrupament, penseu que vosaltres sols tampoc portareu la llibertat del nostre poble i també penso que en aquests moments amb vosaltres no es podrà pactar ja que l'Uriel té molt de resentiment sobre ERC però tan que parlaven de regeneració i de indepedencia organica i funcional dins d'ERC que no podia ser que el Sr Ridao fos diputat i alhora secretari general que jo també sóc partidari d'aquesta independència, resulta que feu una formació nova i feu el mateix que feien els altres ho sento no sou regeneració sinó protagonisme de voler estar allí.
així no es farà independència sinó el que fem es fastiguejar al poble veient que tothom sempre fa el mateix.
o sento algú ho havia de dir
visca la llibertat i visca els països Catalans
A part d'això estic bastant d'acord amb tu.
Et trobo sovint per la xarxa dient, en general, pallassades de l'alçada d'un campanar, fruit del teu costum de pontificar sobre temes dels que tens una informació parcial i esbiaxada. Però no em pensava que tinguessis els ous de venir a escriure a casa d'un patriota de pedra picada com el Renyer, difamat (com jo mateix, com els altres dos companys foragitats, com la majoria de fundadors de Reagrupament, a una masia de Valls, a principis del 2007) per justificar els capricis d'un personatge delirant, en un episodi lamentable i, per als difamats, duríssim personalment, que tu has defensat aferrissadament. Que tinguis el cinisme d'escriure aquí sense que t'hagis disculpat mai amb el Jaume ja et defineix.
Sort que, el 28N, en el pecat hi vau trobar la penitència.
Que pallasso que ets Pereira.
A Tarragona tothom , amb una mica de coneixement, sap la teva avidesa per apropiar-te d'una acta de diputat.
El que convindria que fessis és menys pontificats al·legant la teva puresa i més actes de contrició, t'ajudaria a millorar com a persona.
Ja t'avanço que et serà difícil, la poma podrida a l'únic lloc que pot anar és a les escombraries.
Mira que a mi em sembla que el tema del constitucional va ser més un test d'estres que una altra cosa. I com a la fi i al cap, tot incloent-hi el 10 de juliol i les consultes, no ha passat res, per que no ha passat res amb el que hauria d'haver passat, tot s'hi val contra "los catalanufos". He entrat a una espiral d'atacs en contra nostra del que sembla que només uns quants "raros" som conscients. O ens possem les piles, o el nostre país com el volem s'en va a fer punyetes.