Santi Santamaria Puig és conegut per ésser un prestigiós cuiner català però és també un patriota com ho prova l’article que reprodueixo. El 8 de setembre del 1981, signant com a membre del secretariat del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN), va publicar-lo a l’Avui.
“Enguany commemorem el desè aniversari de la fundació de l’Assemblea de Catalunya. Fet prou important perquè l’esquerra d’alliberament reflexioni en el moment d’iniciar les mobilitzacions de l’11 de setembre i també a l’hora de dibuixar i argumentar sobre quina ha de ser la seva estratègia en el futur. L’Assemblea definí molt clarament el contingut polític i com s’havia de dur a terme “la transició” de la dictadura a un règim de llibertat democràtica. Els seus punts programàtics aplegaren els sentiments de la majoria dels catalans, fet que significà una experiència autoorganitzativa, dinamitzadora i mobilitzadora sense precedents. Un sentiment popular tan arrelat i tan defensat, gosaria afirmar, que el nostre Parlament ja voldria gaudir-lo.
Si desitgem analitzar el contingut programàtic, hi trobem que la recuperació de les institucions catalanes era sempre enfocada amb l’objectiu d’assentar les bases “per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació”, alhora que es manifestava el desig de garantir “els mitjans perquè el poble assolis el poder polític i econòmic”. El veritable programa de reconstrucció nacional tenia els objectius abans esmentats. L’Estatut actual, al marge de si concedeix més o menys autonomia a Catalunya, “és sols el primer pas”, segons les forces parlamentàries quan formaven l’Entesa dels Catalans, que, segons aquesta, recollí l’esperit de l’Assemblea, però segons el nostre parer féu tot el contrari. L’Entesa va procurar abolir-la i si no, recordem l’expulsió d’en Lluís M. Xirinacs i Rossend Audet per adoptar posicions discrepants. Ara és el moment de revisar si els qui es proclamaren “hereus” de l’Assemblea n’han defensat el contingut.
Per què no es fan unes “jornades de debat” sobre si el camí emprès ens pot aconduir algun dia a l’assoliment dels quatre punts ?. Segurament es diria: això avui no té sentit. Però els qui som conscients de la situació política sabem que el que de debò no té sentit és la manca de diàleg. Als parlamentaris correspon davant tota l’opinió pública valorar si aquesta “democràcia” garanteix la possibilitat d’avançar, de fer un segon pas perquè la nació catalana sigui reconeguda amb tota la seva personalitat i se li atorguin tots els seus drets. Avui la impressió generalitzada és que el procés autonòmic -per anomenar-lo d’alguna manera- és frenat amb l’objectiu de buidar el poc contingut aconseguit en aquests darrers anys i tanmateix sembla com si hi hagués una voluntat de duplicar funcions per encarcarar l’organització de l’administració pública i crear més confusió.
Allò, però, que els parlamentaris no expliquen obertament és que varen defensar una Constitució espanyola que permet l’harmonització, manté les diputacions i els governs civils i imposa un virrei. Al seu dia ens digueren: “és la millor possible, cal acceptar-la, cal votar sí”, quan si el nostre poble hagués manifestat un esperit crític, avui els parlamentaris tindrien molta més força en el moment de les negociacions. El procediment que se segueix per a l’entrada a l’OTAN és constitucional, encara que sigui per “minoria simple”. Doncs bé, quan se’ns presentà la Constitució, ¿ per què no s’explicà clarament al nostre poble aquest risc ?
L’Esquerra d’Alliberament Nacional anem denunciant tota la trajectòria política de la reforma com un frau al nostre poble, ja que les pretensions del gran capital són consolidar definitivament un Estat que, per consolidar-se, ha de destruir primer la consciència nacional de les nacions forçades a prendre’n part. L’esquerra nacionalista va denunciant que nos serà possible fer un segon pas i avançar en l’aprofundiment de la democràcia perquè, un cop desmobilitzat el poble català -destruïda l’Assemblea de Catalunya- augmentaria la repressió de manera selectiva. Enguany, en la Diada Nacional, l’esquerra nacionalista que vol la independència i ho manifesta, es concentrarà novament al Fossar sota el lema: “Catalans, defensem la nostra terra”. Novament víctimes de la repressió pel contingut de la crida, denunciem la manca de llibertat d’expressió i alhora proclamem que “som una nació” i no estem disposats a renunciar-hi. De manera enèrgica donem una resposta al règim, malgrat que electoralment i organitzativament sofrim una crisi que repercuteix molt negativament en el desvetllament del moviment popular.
El Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN) convoca el poble català a emprendre l’únic camí, possible i vàlid, per a avençar en la lluita de la recuperació de la iniciativa col·lectiva per l’alliberament social i nacional de Catalunya i tots els Països Catalans. L’Esquerra d’Alliberament proposà la formació d’una nova Assemblea Popular de Catalunya com una sortida a la crisi del moviment popular, amb l’objectiu d’unir els grups nacionalistes d’esquerres. L’experiència de l’acte del Camp Nou i tota la campanya de solidaritat donen confiança als qui defensem que el poble senzill vol encara continuar lluitant per una veritable Catalunya sobirana. El BEAN veu possible aglutinar a l’entorn d’una Assemblea Popular de Catalunya els qui creuen “que cal fer el segon pas” i saben que els parlamentaris no estan disposats a fer-lo si no és empenyent-los i encara.
“Catalans al Fossar”. Que la lluita tot just comença.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
enguany quan va esclatar la polèmica entre Santimaria i Adrià em va sorprendre el descarat partit que la classe periodística prenia en favor d’Adrià. Tot i que, profà en la matèria com sóc, els arguments de Santamaria els trobava bastant comprensibles. Ara amb aquesta informació addicional em començo a explicar els motius.