Marc-Aureli Vila i Comaposada (1908-2001), fou un eminent intel·lectual i un fidel militant d’ERC durant tota la seva vida. Aquesta breu reflexió seva, “Conceptes sobre la catalanitat” fou publicada al setmanari Canigó, número 437, el 21 de febrer del 1976 i conserva encara plena actualitat.
El terme catalanisme pel seu sufix “isme”, senyala posició partidista: a semblança de socialisme, sindicalisme, republicanisme, monarquisme, comunisme … Dit d’altra manera: el sufix “isme” precisa o determina una manera de pensar en el camp polític o socio-econòmic; i si bé expressa presa de posició, a l’ensems senyala l’oposició: oposició a altres “ismes”. El terme catalanitat confirma una afirmació substancial; i hom entén per substancial allò que hi ha de permanent en un ésser; en una col·lectivitat. Si hom cerca en el diccionari la definició de catalanitat trobarem: “qualitat, fet, d’ésser català; caràcter o esperit propi dels catalans”.
El sentiment de catalanitat ens porta a considerar el que som en la nostra personalitat humana individualment considerada; i en conjunt i com a poble, ço que representa la col·lectivitat catalana dins el conglomerat dels pobles del món. Si pensem en el valor exacte del concepte catalanitat, veurem que conjuntament amb una realitat forjada al llarg de la història i en contacte amb determinats espais geogràfics, sorgeix el sentiment de nacionalitat; com el resultat d’una presa de consciència col·lectiva partint de la consciència individual. I això és profundament humà. I tot allò que es refereix a l’home i a la col·lectivitat a la qual pertany, té ple caràcter científic.
L’estudi dels diversos aspectes continguts en el concepte de catalanitat no es pot realitzar sotmès a estats passionals i si per l’anàlisi permanent que ens portarà a la síntesi: “suma i compendi d’una cosa o una matèria del coneixement”. Creiem que la catalanitat ens ha de conduir a actuar d’acord a tres normes positives i constants:
a) Fer per manera de fondre en la nostra comunitat aquells els quals vinguts d’altres terres, cerquen d’incorporar-se a la vida catalana. El comportament dels natius amb aquests nous compatriotes, ha d’ésser en tot moment d’un gran contingut humà i de justícia social.
b) Fer ús de tota mena de possibilitat per a fer prevaldre dins les terres catalanes el pensament i l’acció autòctona.
c) Fer conèixer a altres terres l’existència de la nacionalitat i les seves lluites per assolir l’autodeterminació política.
La catalanitat comporta l’estar al costat i treballar per les Institucions; donat que constitueixen la vigència, en dret polític, de Catalunya. S’ha de partir de la realitat jurídica establerta a començaments de la dècada del trenta. Altra cosa seria partir del no res i caure en la improvisació. La catalanitat de les noves generacions fixara, després, el millor camí a seguir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!