Jaume Renyer

Avui s’escau el cinquantè aniversari de l’arribada a les llibreries de l’obra de Joan Fuster “Nosaltres els valencians”, una data per a la reflexió col·lectiva de tota la comunitat nacional catalana.

Personalment, la lectura d’aqueix llibre va ser decisiva per a la meva particular presa de consciència nacional. L’any 1974 un bus adaptat per Òmnium Cultural feia de biblioteca ambulant arreu del país, “Cultura en ruta” en deien. La primavera d’aquell any va aturar-se a Tarragona i una colla d’amics ens hi vam atansar a xafardejar. Un dels encarregats de la venda dels llibres en català que l’autobús transportava era un xicot valencià, Olivier Herrera, d’Alcalà de Xivert, comunista, patriota i poeta d’una vitalitat expansiva que ens va captivar, especialment  a una de les xiquetes del grup. A mi em va recomanar un llibre d’Herbert Marcuse (“Psicoanàlisi i política”), i especialment l’obra de Joan Fuster “Nosaltres els valencians”.  Me’l vaig empassar d’una tirada, descobrint un poble que també és el meu i un autor que des d’aleshores ha estat la meva referència intel·lectual.

Post Scriptum, 6 de maig del 2022.

La Comissió cívica del centenari de Joan Fuster reivindica la figura i el pensament polític de l’escriptor. Amb el lema “Poble, País, Països”, la Comissió treballa per ampliar el contingut de la proposta oficial d’Any Fuster que du a terme la Generalitat, reflexionant també sobre la vigència i l’aplicació actual del pensament polític fusterià i fent públic aqueix:

Manifest commemoratiu del centenari popular de l’any Joan Fuster

Escriptor, assagista i una veu a mig camí entre la literatura, el periodisme, la filosofia i la història. Referent intel·lectual i veu de la modernització valenciana durant la segona meitat del segle XX. Humanista convençut, nacionalista perquè l’obligaren a ser-ho i liberal addicte al Manifest. Joan Fuster i Ortells (1922-1992) va ser la mesura de tot un País. En el 100 aniversari del seu naixement, el 60 de la publicació de Nosaltres, els valencians i el 30 de la seua mort, convergim en aquest espai col·lectiu, organitzacions i persones amb un denominador comú: el convenciment que rescatar el pensament polític de Joan Fuster aquest 2022 és una contribució imprescindible per assolir la plena llibertat pel nostre poble.

En les darreres dècades, el país que va deixar l’escriptor ha vist retrocedir les minses conquestes democràtiques guanyades en una batalla tenaç per la justícia social i els drets nacionals. Tenim un país amb unes institucions autonòmiques sotmeses als consensos del 78, en què els beneficis d’uns pocs passen per damunt de la misèria de molts, el sotmetiment ha guanyat la partida a la sobirania i s’ha cregut que la voluntat era suficient sense prendre el poder. En aquest context polític, la virtut dels escrits de Fuster és que són capaços d’agitar consciències i alterar els fonaments d’un Estat que encara ens nega: Joan Fuster no va crear els Països Catalans, els va fer materialitzables com a marc democratitzador de tota una nació.

L’escriptor de Sueca va batallar contra l’autoodi, l’apatia i la folklorització a la qual volien condemnar el País Valencià. Va connectar comarques desvertebrades, va apuntalar la consciència lingüística i va donar vigència i condició de possibilitat a la construcció nacional d’uns Països Catalans que havien de tindre els interessos de les classes populars com a protagonistes. Per això, Fuster mai podrà ser una figura de consens: ni entre opressors i oprimits, ni entre explotadors i explotats, ni entre poble i elits.

Per aquests motius, trobem-nos en la defensa del català com a vehicle de connexió i cohesió del territori, assenyalem regionalismes de tota mena sense perdre de vista les particularitats com a expressió enriquidora de la nostra nació i unim-nos en la construcció del País Valencià i dels Països Catalans alhora per a retre el millor dels homenatges a Joan Fuster.

Perquè la de Fuster no és una figura imparcial d’un assagista que puga passar a la història sense remoure consciències. La persecució política, els atemptats feixistes contra sa casa o els intents d’esborrar-lo de la nostra història són els exemples més fidedignes que hi ha un sector de la nostra societat que sap molt bé quin és el grau de parcialitat de les tesis fusterianes.

No hi caben per tant homenatges pòstums des de l’acomplexament. Fuster va prendre partit pel seu poble i ara és l’hora que nosaltres prenguem partit per Fuster.