Ramon Massaguer Mir, fou jurista, secretari d’administració local de categoria superior i el meu mestre en aquest ofici.
Avui, a la seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona, el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Barcelona lliura el premi de recerca que porta el seu nom. Ell mateix i d’altres secretaris de la seva generació, com Jaume Sánchez Isac, foren continuadors d’una llarga tradició de juristes nostrats que mantingueren -en temps de dictadura- una concepció de servei públic aparellada al rigor i equitat en la seva actuació que enllaçava amb la dels secretaris d’ajuntament de l’època republicana.
Ramon Massaguer va ingressar al cos de secretaris el 1956, fou secretari de Valls, de Vila-seca, de Girona, després a la Diputació de Girona i, finalment, a la de Barcelona, a més d’assessor i col·laborador del Departament de Governació de la Generalitat en nombrosos projectes normatius a la primeria del restabliment de l’autonomia. Com a professional compromès amb el col·lectiu professional dels funcionaris locals fou un referent per a tots dels valors de neutralitat, eficàcia, transparència i responsabilitat que consten com a punts cardinals de la funció pública.
Hi ha apunts que costen d’escriure, com aquest, quan hom dóna notícia i ret homenatge a mestres que ens deixen per sempre. Les lletres són en aquesta casos expressions del deure d’agraïment envers la persona desapareguda. Tot i la diferència d’edat, (jo sóc de la mateixa edat que el seu fill Ramon, amic i company d’estudis) sempre em va tractar amb bona companyonia, atenent els meus dubtes i les meves visites demanant-li consell.
El col·lectiu de secretaris d’ajuntament té al nostre país unes proporcions reduïdes i una situació, a voltes, precària a cavall d’una llunyana pertinença a un cos estatal i una dependència local i autonòmica sovint mal definida. En aquest context Ramon Massaguer destacà per la seva solvència professional i per l’esperit de col·laboració més que de fiscalització amb les autoritats locals. Com deia fa poc un dels veterans de la professió, el secretari de l’Ajuntament ha de ser discret en la seva actuació i, si de cas li arriba, la notorietat ha de venir reconeguda a mig termini per l’objectivitat i encert del seu assessorament jurídic. Doncs, així actuava en Ramon Massaguer Mir.