Vuit-centes personalitats israelianes han signat un manifest adreçat a la comunitat internacional propugnant que els estats occidentals (els musulmans ja no cal) reconeguin el dret dels palestins a tenir un estat propi confiant que aqueix gest serà el preludi de la pau.
Entre els signants hi ha escriptors reputats internacionalment com Amoz Oz o David Grossman (qua ha perdut un fill fent el soldat al Tsahal), són israelians que estimen el seu país, actitud que els diferencia d’altres que en reneguen com Ilan Pape o els jueus antisionistes com Noam Chomsky o Daniel Cohn-Bendit, que ni gosen posar els peus a Israel. El seu gest demostra fins a quin punt els valors morals que impregnen l’estat d’Israel des de la seva fundació l’any 1948 s’apliquen realment ja que la majoria d’israelians que no comparteixen els seus plantejaments els respecten i ni es plantegen represaliar-los pel seu capteniment. Una actitud impossible de trobar del costat àrab, on predomina el propòsit de llençar tots els jueus al mar, hagin signat o no manifestos d’aqueixa mena.
Hi ha un abisme moral, ètic, polític i religiós entre israelians i els àrabs palestins, incapaços de reconèixer el dret dels jueus a tenir un estat a la seva terra ancestral en la qual mai han deixat de viure encara que fos en una situació minoritzada a la força. No sóc jueu però he cada any des de fa una dècada hi faig una estada mirant d’impregnar-me de les idees que flueixen entre els israelians de totes les tendències i llegint tota mena de llibres analitzant la multidimensional realitat d’aquella societat. No crec que els signants d’aqueix manifest percebin la tergiversació que des d’Europa es fa de la seva voluntat percebuda interessadament com un aval a la política antiisraeliana dels estats que reconeixen l’Estat de Palestina sense cap condicionant, ni el de la pau amb Israel.
Post Scriptum, 2 de desembre del 2015.
Aqueix article aparegut avui al digital mexicà Enlace Judío analitza el comportament de grups de jueus americans que participen de les campanyes de boicot a Israel.
Post Scriptum, 20 d’agost del 2018.
Freddy Eytan, director del CAPE de Jerusalem, hi publicà el proppassat 14 d’aqueix mes un editorial titulat “Le réveil de l’antisémitisme politique a Londres”, on a més d’analitzar el capteniment anti-israelià de Jeremy Corbyn, assenyala com els seus plantejaments són assumits per l’esquerra antisionista israeliana que té al diari Haaretz per portaveu.
Post Scriptum, 24 de setembre del 2018.
El coronel a la reserva de les FDI, Rapahel G. Bouchnik-Chen publica avui als Perspectives Papers número 958 del Begin Sadat Center un punyent report sobre Uri Avnery, un veterà dirigent de l’esquerra israeliana antisionista traspassat fa poc, exposant la seva actuació com a escut humà d’Iàsser Arafat en temps de guerra. Una conducta reiterada que en qualsevol altre país hagués comportat la seva detenció i posta a disposició de la justícia militar però que ha Israel li va ser permesa amb total impunitat i que a la seva mort no ha impedit que hagi estat tractat com un home de pau.
Post Scriptum, 19 d’octubre del 2018.
Ahir dugues entitats jueves, una israeliana i l’altra nordamericana van coincidir en atacar el govern d’Israel i clamar pel reconeixement de l’Estat (fictici) de Palestina: B’Tselem, va ser convidat a fer ús de la paraula ni més ni menys que al Consell de Seguretat de l’ONU i JStreet va ser rebuda pel president de l’ANP.
Post Scriptum, 5 de novembre del 2018.
El blocaire Bruno J. Melki publicà ahir a The Times of Israel aqueix clarificador apunt: “Réponse à Hagai El-Ad, chef de B’Tselem, sur son discours au Conseil de Sécurité”.
Post Scriptum, 8 de desembre del 2023.
The Times of Israel del proppassat 12 d’octubre: “Ces Juifs américains qui manifestent contre Israël suite aux massacres du Hamas. Galvanisés par des groupes comme “IfNotNow” et “Jewish Voice for Peace”, des milliers de Juifs américains ont dénoncé Israël après le massacre de 1 200 Israéliens”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Concordo contigo amigo Jaume.