Avui, 4 d’abril, fa seixanta-cinc anys que Daniel Cohn-Bendit va néixer a Montalban (Occitània), fill de pares jueus alemanys que s’hi havien refugiat fugint dels nazis.
Daniel Cohn-Bendit, fou conegut com “el roig” (pel color dels seus cabells) durant la revolta universitària parisenca del Maig del 1968. De tots els protagonistes d’aquells esdeveniments, Cohn-Bendit és el que m’ha semblat sempre el més interessant per innovador, gens dogmàtic i brillant intel·lectualment. No conec cap biografia completa sobre el personatge, essent la seva producció de textos polítics abundosa i dispersa. Amb una llarga trajectòria militant a les espatlles -tant a França com a Alemanya- continua essent un referent per a l’esquerra europea no totalitària.
Cohn-Bendit sempre ha marcat distàncies amb la seva ascendència jueva, el sionisme i l’Estat d’Israel, per bé que són sempre presents en les seves reflexions. A una entrevista a La Libre Belgique, el 10 de maig del 2008, declarava: “Etre juif, c’est quoi ? C’est quelque chose que je n’ai pas résolu. Je ne crois pas que ma conscience d’etre juif ait été quelque chose de conscientment important. Je ne suis juif que par l’histoire de mes parents”.
Avui és eurodiputat i dirigent de la la formació “Europe Écologie”, que a les eleccions europees del 2009 va obtenir a la República francesa el 16’28 dels vots. Manté oberta i activa una pàgina web personal força interessant: www.cohn-bendit.de/.
Post Scriptum, 4 de maig del 2017.
Daniel Cohn-Bendit és un demòcrata, no pas un totalitari, que denuncia la dialèctica de l’odi de l’extrema esquerra i recrimina als votants de Mélenchon que no optin per Macron a la segona volta de les presidencials de diumenge: “la gauche, de la gauche, c’est la haine“, coincidint amb l’anàlisi de l’historiador Pierre Rigoulot que també denuncia la ideologia destructiva dels anticapitalistes francesos que emergeix aprofitant el fracàs del reformisme del PSF.
Post Scriptum, 3 de juny del 2018.
He vist (amb retard) als mitjans audiovisuals francesos diversos reportages sobre Daniel Cohn-Bendit i el cinquantè aniversari del Maig del 68, en cap dels quals ha evocat la seva condició de fill de jueus alemanys antinazis, l’absència total de referències a l’assetjament actual dels jueus francesos per part de jihadistes i islamo-gauchistes, menys encara en favor d’Israel. Per contra, atorga una dedicació prioritària a la comunitat musulmana francesa al documental protagonitzat per ell mateix, “La traversée”, que ha estat presentat fora de competició al festivalm cinematogràfic de Cannes.
Post Scriptum, 12 de setembre del 2018.
Régis de Castelnau publica avui al digital Causeur una punyent semblança de Dani “el roig”: “Daniel Cohn-Bendit, 50 ans de tartuferie”.
Post Scriptum, 4 de juny del 2019.
Yves Mamou publica avui a Trbune Juive un punyent article: “Zemmour, Cohn-Bendit, les juifs et la Republique”.
Post Scriptum, 4 de juny del 2020.
Segons informa avui The Times of Israel, Daniel Cohn-Bendit ha protagonitzat un documental cinematogràfic on repensa la seva identitat jueva d’Israel estant.
Post Scriptum, 22 de desembre del 2021.
The Times of Israel fa aqueixa semblança del germà gran Gabriel Cohn Bendit finat fa quatre dies a França: “Décès de Gabriel Cohn-Bendit, militant d’extrême gauche et enseignant. Enfant caché sous une fausse identité pendant la Shoah, il avait pris la défense du négationniste Robert Faurisson en 1978″.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Celebro que algú se’n recordi dels activistes i pensadors que van fer donar un tomb al pensament del s. XX.
Planteges el problema de la identitat. Qui som? És tan interessant elaborar la resposta com trobrar-la.
Ara que s’apropa el 25 d’abril, tindrem motiu per celebrar la revolució dels clavells.
Fins quan es consentirà que els patrons neguin el pa i la sal a una part significativa de la població?
Aquest no és més que un cretí que ha viscut de la moma des del seus temps d’estudiant. Per altra banda la frase que esmentes em recorda una altra frase més important: “En el mateix moment que t’oblidis de que ets jueu, tingues per segur que algú t’ho recordarà, i no precisament per a bé”.
Tu mateix avui li has recordat a aquest cretí que és jueu.
Em sembla unpersonatge interessant. He llegit algunes opinions seves sobre el mercat que em semblen força mesurades i totalment allunyades d’altres dogmàtics que l’acompanyaven.
Pel que fa al maig francès, l’impacte dels esdeveniments a França és molt intens durant uns mesos, és veritat. Altra cosa és resoldre l’enigma de la seva situació estelar a la història del segle XX. passant per sobre d’altres situacions similars (per exemple, la contestació contra el Vietnam i Berkeley als Estats Units). És difícil veure la seva dimensió efectiva i treure tot el que hi ha de “grandeur française”, fins i tot aquí.
D’altra banda, certs subproductes del maig francès han acabant en Zara com a manifestació de la llibertat adolescent i en Rosa Sensat com a liquidació dels valors de l’école républicaine.