La victòria llargament anunciada (per exemple al Periódico del proppassat 13 d’agost) de Jeremy Corbyn, l’aspirant més esquerranista (segons els paràmetres del progressisme occidental en voga) d’entre els que es presentaven per substituir al fracassat Ed Miliband al capdavant del Partit Laborista britànic ha fet bones les previsions i s’ha imposat a les primàries amb gairebé el seixanta per cent dels vots dels militants que hi han participat. El resultat és significatiu per diversos motius:
En primer lloc, Corbyn és un polític veterà -trenta anys com a parlamentari l’acrediten- que enllaça amb el discurs antiausteritat imposat des de Brussel·les (és un euro-escèptic declarat) que connecta amb l’onada contrària al liberalisme econòmic promoguda per Tsipras (almenys fins fa unes setmanes), Pablo Iglesias i la nostrada Ada Colau.
En segon lloc, practica un pacifisme arbitrari que ha defensat sempre els plantejaments contraris a l’estratègia militar d’Occident envers Rússia i els estats musulmans que en són aliats.
En tercer lloc, és un antisionista militant, obertament favorable a la causa palestina i les organitzacions que propugnen la destrucció de l’estat d’Israel, com Hisbol·là i Hamàs. Els jueus anglesos, molts dels quals són votants laboristes, es preparen des de fa setmanes per afrontar les conseqüències que l’ascens de Corbyn suposarà pel partit i per la comunitat, tal com analitzava abans d’ahir Jenni Frazer en aqueix article a The Times of Israel.
La seva victòria al si del partit no comporta necessàriament que pugui repetir resultat en unes eleccions legislatives ja que si bé hi ha hagut una involució en els valors ètics de la democràcia anglesa -com adverteix el coronel Richard Kemp– , especialment adversa per la causa d’Israel, la degradació que afecta a l’esquerra -europea en general- no ha de comportar l’ensulsida davant els totalitarismes que amenacen les societats obertes.
Post Scriptum, 13 de setembre del 2015.
Avui, significativament, el premier britànic David Cameron ha felicitat la comunitat jueva del seu país amb motiu de la festa de cap d’any i ha reiterat el seu compromís en la lluita contra l’antisemitisme, en alça arreu d’Europa i també al Regne Unit.
Post Scriptum, 14 de setembre del 2015.
Demostrant la seva egolatria, Pablo Iglesias s’afanya a capitalitzar a favor seu el triomf de Jeremy Corbyn publicant un article a El País titulat, ni més ni menys, “¿Por qué todos hablan del Pablo Iglesias británico ?“. Certament, Corbyn i Iglesias comparteixen demagògia anticapitalista i judeofòbia, unes credencials que no li van servir de res a Olivier Besancenot i al seu flamant (i sortosament fracassat) Nouveau Parti Anticapitaliste) malgrat la promoció que en fa ver el mateix Le Monde avui només és una comparsa de l’islamisme francòfon.
Post Scriptum, 30 de setembre del 2015.
La primera intervenció pública de Corbyn en presència de diputats laboristes israelians prescindí totalment de tota referència a Israel, com l’estat hebreu no existís, tal com ressenya aqueixa versió en castellà feta per Enlace Judío de Mèxico a partir d’un article del Jerusalem Post.
Post Scriptum, 27 d’abril del 2016.
Una diputada laborista, Naz Sahah, segons informa The Times of Israel, ha hagut de dimitir forçada per la denúncia del seu comportament antisemita consistent a proposar que la població jueva d’Israel sigui desplaçada als EUA, essent aqueix cas no pas l’únic entre els dirigents laboristes obertament antisionistes.
Post Scriptum, 1 de juliol del 2016.
Jeremy Corbyn ha confirmat l’odi antijueu que professa quan a comparat l’Estat Islàmic amb l’Estat d’Israel en els termes que reprodueix avui The Times of israel.
Post Scriptum, 5 de juliol del 2016.
Jeremy Corbyn, en un mostra més d’incongruència, ara se’n plany d’haver-se qualificat en el passat com amic de les organitzacions islamistes Hamàs i Hezbol·là.
Post Scriptum, 19 de setembre del 2016.
Ahir, en un col·loqui al centre comunitari jueu de Londres amb un altre dirigent laborista que aspira a desplaçar-lo del lideratge laborista, Jeremy Corbyn va reconèixer per primer cop el dret d’Israel a existir.
Post Scriptum, 24 de setembre del 2016.
Jeremy Corbyn ha revalidat el seu lideratge al capdavant del Partit Laborista britànic vencent amb el 61.8 % dels vots el seu competidor Owen Smith amb tan sols 38, 2 % segons informa avui mateix The Telegraph.
Post Scriptum, 5 de novembre del 2016.
The Times of Israel publica avui una ressenya de l’obra de Dave Rich que explica el sorgiment de l’antisionisme laborista al Regne Unit als darrers quaranta anys.
Post Scriptum, 12 de juny del 2017.
Gilles-William Goldandel publica avui a Le Figaro aqueix punyent article després del resultat de les eleccions parlamentàries al Regne Unit: “Jeremy Corbyn ou le désespérant succès de l’islamo-gauchisme”.
Post Scriptum, 8 d’abril del 2018.
The Times of Israel publica avui un reportatge segons el qual bona part del jueus anglesos es plantegen abandonar el Regne Unit en cas d’una victòria del Partit laborista liderat per l’antisemita Corbyn a les properes eleccions legislatives.
Post Scriptum, 26 de juliol del 2018.
Els tres diaris jueus anglesos publiquen una editorial conjunta alertant de l’amenaça existencial que suposa per a la comunitat jueva del Regne Unit la possible victòria del Partit laborista a les properes eleccions.
Post Scriptum, 12 d’agost del 2018.
Europe-Israel publica avui una cronologia dels casos d’antisemitisme aflorats al Partit laborista britànic d’ençà que és comandat per Jeremy Corbyn. Aqueix balanç confirma l’anàlisi de Manfred Gerstenfeld “A Panoramic View of UK Labour Anti Semitism“, publicat als Perspectives Paper, número 865, del Begin Sadat Center.
Post Scriptum, 2 de març del 2019.
El periòdic jueu francòfon Le Petit Hebdo publica traduïda la carta signada per tres centenars israelians(àrabs i jueus) en suport de Jeremy Corbyn després de lque a setmana passada vuit diputats laboristes abandonessin el partit pel seu antisionisme.
Post Scriptum, 26 de setembre del 2019.
JForum publica avui la versió en francès d’aqueix documentat article de Manfred Gerstenfeld fent balanç:”4 ans d’antisémitisme travailliste sous la férule de Corbyn”.
Post Scriptum, 13 de desembre del 2019.
David Horovitz publica avui a The Times of Israel aqueixa anàlisi sobre les causes de la desfeta del partit laborista britànoic a les eleccions d’ahir: “Corbyn, et l’antisñémitisme autour de lui, répudiés par la victoire de Johnson”.
Post Scriptum, 29 d’octubre del 2020.
Avui a Le Figaro: Antisémitisme au Labour: le parti suspend son ancien chef Jeremy Corbyn, el final de trajecte d’un antisionista fallit.
Post Scriptum, 3 d’agost del 2022.
Jeremy Corbyn es fa la víctima, segons The Times of Isrel d’avui : « Mon soutien aux Palestiniens m’a valu d’être taxé d’antisémitisme ». Sempre al costat dels totalitarismes: “L’ancien chef du Parti travailliste britannique prétend avoir toujours dû faire face à des “forces puissantes”, il demande à l’Occident de cesser de fournir des armes à l’Ukraine”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!