Jaume Carner va presidir la comissió redactora reunida al parador de Núria per tal de donar compliment a l’encàrrec formulat per iniciativa del president Francesc Macià. El text resultant es fonamentava en el dret d’autodeterminació del poble català tal com consta explícitament a l’encapçalament del preàmbul: “La Diputació provisional de la Generalitat de Catalunya, en la redacció del projecte únic d’Estatut, ha partit del dret de Catalunya, com a poble, a l’autodeterminació, de la restauració de la unitat catalana en proclamar-se la República i de l’estat de dret creat pels Decrets de 21 d’abril i 9 de maig d’aquest any.”
El projecte d’Estatut fou àmpliament aprovat per referèndum convocat pel Govern de la Generalitat el 2 d’agost d’aquell mateix any, (amb un 75% de participació i el 99% de vots favorables), però quan el 9 de setembre de l’any 1932 fou validat definitivament per les Corts espanyoles aqueixa menció al dret d’autodeterminació al preàmbul -així com alguns continguts competencials- va desparèixer. Els partits espanyols, des d’Izquierda Republicana al PCE passant pel PSOE, no estaven disposats a anar més enllà de la concessió d’una autonomia catalana dins un “estado integral” (segons expressió de la nova Constitució republicana) i ni els hi passava pel cap refundar l’Estat sobre bases federals i igualitàries ente le sdiverses nacions peninsulars.
Post Scriptum, 2 d’agost del 2021.
Avui s’escau el 90è aniversari del referèndum que validà el projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya redactat a Núria arran de la proclamació de la República catalana per part de Francesc Macià el 14 d’abril del 1931 i la posterior reconversió, el 17 del mateix mes, en Generalitat de Catalunya. Avui, ningú ho recorda ni recupera el parer de Francesc Maspons i Anglasell, que va assessorar les noves autoritats catalanes, primer com a República, després com a Generalitat, ambdues al seu parer, expressions de la Catalunya Estat, segons el qual, la naturalesa estatal de les institucions catalanes reneix quan pot alliberar-se de la violència que n’ha imposat la supressió contra la seva voluntat.
Al seu criteri el 14 d’abril: «Van sorgir dues Repúbliques, la catalana i l’espanyola, perquè Catalunya i l’Estat espanyol aspiraven a finalitats diferents i de naturalesa diferent. La proclamació de la República espanyola va tenir una finalitat claríssima, evidentíssima: la d’enderrocar la monarquia, finalitat eminentment revolucionària, destruir la forma i el règim d’un país i reconstruir-ne un altre. La proclamació de la República catalana va tenir una finalitat claríssima i evidentíssima també: retornar a Catalunya les facultats i la personalitat d’Estat que la violència ens havia pres. Són dos actes molt diferents i de naturalesa diferent; perquè el primer va ésser eminentment revolucionari; el nostre, en canvi, va ésser un acte de reintegració jurídica».
Així s’expressava Francesc Maspons quan va emetre un dictamen, de data 12 de febrer del 1932, en el qual, partint de la proclamació de la República catalana unes hores abans de ser proclamada la República espanyola -amb la qual cosa, deia, Catalunya havia tornat a la categoria d’estat-, estudiava les relacions d’aquest estat català amb l’estat espanyol, el canvi de nom de República catalana per Generalitat de Catalunya, el fet d’haver expressat el poble català la seva voluntat en plebiscitar l’Estatut d’Autonomia.
El 17 d’abril, tres ministres del govern provisional de la República espanyola, acudeixen al Palau de la Generalitat a entrevistar-se amb el president de la República catalana, Francesc Macià. En un comunicat conjunt dels ministres i el Govern de la República catalana és expressada la «conveniència d’avançar l’elaboració de l’Estatut de Catalunya, el qual, una vegada aprovat per l’Assemblea dels Ajuntaments, serà presentat com a ponència del Govern provisional de la República i com a solemne manifestació de la voluntat de Catalunya a la resolució de les Corts Constituents». És reconeguda, unànimement, «la sanitosa eficàcia revolucionària dels actes realitzats fins ara a Catalunya» i hom declara que «el Consell de Govern que ha vingut actuant fins aquests moments a Catalunya, ha resolt actuar d’ara endavant sota el nom, de gloriosa tradició, de Govern de la Generalitat de Catalunya».
Els esdeveniments a partir d’allavòrens segueixen una evolució complexa atesa les diferents percepcions, espanyola i catalana, del règim a constituir atès que el poble català havia votat massivament al referèndum del 2 d’agost del 1931 l’Estatut redactat a Núria (78 % de participació, 99 % vots favorables, representant el punt culminant del consens intern a la societat catalana) quan la Constitució de la República espanyola de 9 de desembre no participarà del mateix esperit. Francesc Maspons havia estat un dels signants del manifest del Comitè pro-Unitat Catalana que maldava per una única candidatura patriòtica a les eleccions constituents de la República espanyola de 28 de juny del 1931 per tal de defensar l’esperit originari de la proclamació del 14 d’abril, però no fou possible l’acord accentuant-se a partir d’aquells moment la divergència entre les esquerres catalanes i la Lliga i els carlins autòctons.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!