Un cop s’ha sabut que el Parlament de Catalunya debatrà la proposició de llei de declaració d’independència de Catalunya els propers 13 i 14 d’abril un seguit d’iniciatives cridant a concentrar-se al parc de la ciutadella han començat a córrer per la xarxa.
Solidaritat Catalana per la Independència va anunciar durant la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya que la primera decisió que adoptaria seria presentar aquesta proposició de llei, com efectivament ha fet. Aquesta iniciativa, desqualificada com a prematura pels sobiranistes fictícis (els del permanent “ara no toca”, els que menyspreaven la consulta d’Arenys de Munt, els gradualistes sense altra estratègia que la pluja fina), està clarificant ràpidament les posicions de cadascú dins de la correlació de forces parlamentàries.
Per una banda, activa el bloc espanyolista integrat per PP, Ciudadanos i PSC, per altra banda, situa a CIU davant el repte de contradir el gest favorable a la independència que estan fent amb motiu de la consulta a Barcelona del 10-A amb la negativa a aprovar la llei al Parlament. Una llei que no és la declaració d’independència en si mateixa, sinó el procediment per acordar-la. Si els diputats de CIU s’abstenen les esmenes a la totalitat presentades pel tripartit unionista barraran el pas al debat de la llei i la seva eventual aprovació. Però no solament això, si l’actitud de CIU és finalment aquesta estarà llençant el missatge a la ciutadania que la independència no és possible, com diu Duran Lleida sempre que pot.
Pocs dies després de la manifestació del 10 de juliol de l’any passat, de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, la mesa del Parlament -amb Ernest Benach al capdavant- va rebutjar per tercer cop admetre a tràmit una proposició en favor del dret d’autodeterminació. Amb fets, la classe política amb mentalitat subalterna, contradeia les seves paraules sobre el final de l’autonomisme proclamades arran de l’èxit de la manifestació més gran de la Catalunya contemporània. El procés d’autodeterminació requereix congruència als qui aspiren a liderar-lo i coratge per plantar cara com demanava el finat Joan Solà, des de dins i des de fora del Parlament de Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!