Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

2 de juny de 2014
2 comentaris

Ni monarquia, ni república espanyola: independència

Avui s’ha fet oficial públicament allò que era previsible, la “gran maniobra” que descriu Vicent Partal a fi d’estroncar el procés d’independència de Catalunya.

Amb aqueixa jugada de saló el Reino de España mira d’evitar, (un cop més com ja va lograr durant la “transición” de la dictadura franquista a la restauració monàrquica), el debat democràtic sobre la forma d’estat. Aqueix cop, però, el règim no té la complicitat imprescindible d’un personatge emblemàtic teòricament republicà com fou Santiago Carrillo per tal de donar apariència de legitimitat a la “sucesión” al capdamunt de l’ordre estatal.

El Reino de España es vol posar a l’hora d’Europa: Itàlia i França han confiat la seva regeneració a dos polítics joves, ben preparats i escollits democràticament com Matteo Renzi i Manuel Valls. Entre la classe política espanyola no hi ha cap líder equiparable, per això han de confiar l’operació a Felipe VI, sabent que a escala estatal, el republicanisme és feble i en la mentalitat tradicional castellana el poder real està identificat amb l’essència mateixa de la idea d’Espanya. Aqueixa circumstància no es dóna als Països Catalans, on malgrat els tres-cents anys transcorreguts des de la culminació de la derrota dels territoris austracístes a la guerra de Successió, la dinastia dels Borbons està associada a la pèrdua de les llibertats nacionals dels catalans. D’aquí els esforços esmerçats des del poder i els col·laboracionistes autòctons en fer de l’hereu al tron un Príncep de Girona nostrat.

Avui mateix, tota l’artilleria mediàtica al servei de l’ordre establert, espanyola i catalana, amb La Vanguardia al capdavant, s’han posat en marxa per tal d’evitar que els Borbons siguin posats en qüestió. La prioritat del nou monarca serà aturar la convocatòria de la consulta del 9-N, per això és important que el president Artur Mas afirmi que el procés català no s’aturarà pels canvis al front de la corona espanyola. La “tercera via” de Duran Lleida, però també de Santiago Vila, Pere Navarro i els seus avaladors fàctics s’emplearà a fons amb el mateix objectiu. Per això, com diu Solidaritat per la Independència, “Ni monàrquia, ni república espanyola: independència !”.

Post Scriptum, 12 d’abril del 2019.

La proposta electoralista d’ERC per tal de fer un referèndum sobre monarquia o república espanyola no és incompatible amb el que diuen voler a Catalunya sobre nos se sap ben bé què, però en cap cas no pas sobre l’autodeterminació, com he mirat d’exposar en l’apunt “L’èxit d’ERC serà la deconstrucció del procés independentista“. Reformar Espanya és incompatible amb la lluita per la independència, l’aposta d’ERC és una nova “Operació reformista” (intentada per Miquel Roca l’any 1986) però amb un vernís republicà, una impostura més per tal d’encobrir la seva voluntat de pactar amb el PSOE un nou encaix de Catalunya.

  1. …però Joan Carles és capità general, mentre que Felip és tinent coronel. No sé per què recordo ara Carles IV abdicant en Ferran VII, i aquest tornant-li la corona després de dos mesos (març-maig 1808): no serà que es guarden una carta a la màniga?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!