“Occident al segle XX. Autodestrucció i reconstrucció, triomf i deliri”, de Fritz Stern, Arcàdia, Barcelona, 2009.
Aquest mateix mes de setembre ha aparegut en català l’assaig de l’historiador alemany Fritz Stern, (Breslau, 1926), que en només un centenar de pàgines és capaç de traçar una panoràmica global sobre l’evolució del món occidental -per bé que centrada preferentment en Alemanya, el seu país nadiu, i els Estats Units, el seu país d’adopció-.
El fil conductor de la reflexió de Fritz Stern és la vigència, malgrat les amenaces de les forces que en cerquen la destrucció- de l’ideal liberal que Occident representa: la llibertat, el progrés, la tolerància, la sobirania popular, els drets civils i el poder clarament delimitat. L’autor es pregunta al llarg de l’obra què en queda, avui, d’aquests valors ? fins a quin punt n’existeixen encara les condicions intrínseques ? Amèrica continua essent un model per tot Occident?
L’historiador germano-americà fa reiterada referència a la responsabilitat dels ciutadans en els esdeveniments històrics, ja què “hi ha hagut moments en què tot hauria pogut evolucionar d’una altra manera, moments en què, senzillament, el millor hauria pogut vèncer el pitjor. La consciència històrica hauria de comportar sempre una crida a la responsabilitat civil” (pàgina 12).
Fritz Stern manifesta la seva preocupació pel futur d’Occident en tant que posicionament polític i filosòfic sorgit de la Il·lustració i les amenaces que provenen del seu interior, (el buidatge del sentit profund de la democràcia en molts estats occidentals), a més de les exteriors (el fonamentalisme religiós i el terrorisme que se’n pot arribar a desprendre). No comparteix l’escepticisme respecte dels valors occidentals, manifestat en la suposada “degeneració” de l’estil de vida que se’n deriva -materialisme, egoisme, societat de l’oci i destrucció de la natura-.
L’autor aposta per l’esperit crític i la capacitat de reforma que han caracteritzat històricament Occident: “En tant que historiadors, tenim el deure de mantenir viva la memòria dels crims perpetrats per l’Occident, però també la dels seus èxits, com també de preservar el nostre món d’una ortodòxia falsa. Encara que el poder físic d’Occident disminueixi, romanen uns valors universals que no es poden heretar de forma automàtica; estan al servei d’una base conceptual i recorden les paraules de Václav Havel: el desig de viure en la veritat” (pàgina 113).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!