El desembre del 1976 apareixia el número zero d’una nova revista de caràcter mensual, “L’Avenç”, subtitulada significativament “Història dels Països Catalans”.
En una primera etapa van sortir sis números i després d’uns mesos d’interrupció, el número doble 7/8, corresponent a l’agost-setembre del 1978 va aparèixer tot simplement subtitulada “Revista d’història”, obviant sense cap explicació la referència als Països Catalans. La omissió és significativa i només s’explica pel canvi del context polític entre el 1976 i el 1978 pel que fa a la qüestió nacional, al començament de la transició de la dictadura a la monarquia la idea de Països Catalans estava en ascens, almenys entre els cercles culturals i universitaris.
El Col·loqui d’Historiadors celebrat a Barcelona l’octubre del 1974 enceta una sèrie d’encontres centrats en la qüestió i l’àmbit nacional: el març del 1976 té lloc a Perpinyà el Primer Encontre de Ciències Humanes i Socials dels Països Catalans, l’octubre del mateix any les Jornades de Debat sobre el Països Catalans, a Barcelona, i el desembre del 1978 a Mallorca, el Segon Encontre de Ciències Humanes i Socials dels Països Catalans, que serà el darrer.
El canvi que explica aqueix estroncament en els debats historiogràfics i polítics sobre els Països Catalans és que al 1978 la reforma política ja estava enfilada vers la nova Constitució espanyola que introduïa un model autonòmic i excloïa l’articulació dels Països Catalans. L’Avenç és un dels exemples d’aqueixa transmutació tot adequant el seu àmbit temàtic a la Catalunya estrictament autonòmica. Personalment, malgrat que em va disgustar aqueixa qüestió, en vaig ser subscriptor una pila d’anys, fins al número 250, que ho vaig deixar d’ésser arran d’algun número la temàtica del qual em va sembla excessivament procliu a l’ordre establert.
Durant el breu etapa en la qual vaig ocupar la direcció del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat (2004/2005) i dirigia la revista Idees, ens vam coordinar les publicacions periòdiques de pensament i cultura d’arreu dels Països Catalans. Evidentment, L’Avenç també hi era. Des d’allavòrens el compro esporàdicament alguns mesos quan hi trobo temes especialment interessants. Aqueix abril, celebro l’aparició del número 400, i que a l’editorial hi aparegui aqueixa referència als Països Catalans: “Quan va aparèixer per primer cop, L’Avenç va adoptar el subtítol d'”Història dels Països Catalans”. Més enllà de la fortuna d’aqueix terme, cal reafirmar, amb un dels altres intel·lectuals la influència indirecta del qual ha estat també present en la revista, Joan Fuster, que l’àmbit de la nostra cultura seguim entenent-lo com l’àmbit de la nostra llengua”.