L’atemptat contra la parlamentària demòcrata nord-americana Gabrielle Giffords ha estat seguit amb atenció des dels mitjans de comunicació editats a Catalunya, però el tractament que se’n està fent mereix algunes reflexions.
En primer lloc, tots els mitjans han lloat el compromís en pro dels drets dels immigrants i dels desfavorits que caracteritza la seva trajectòria política, però també gairebé tots han ocultat que Gabrielle Giffords és d’origen jueu. Entre els ambients periodístics predomina l’animadversió a tot allò que representa la judeïtat i per tant ho amaguen quan ha d’anar associat a valors positius. La interrelació entre el president Obama, els negres i els jueus és molt més profunda que allò que apareix habitualment a la premsa catalana, una de les més sectàries i antisionistes d’Europa.
En segon lloc, la reacció majoritària a l’atemptat de la societat nord-americana ha estat la pròpia d’una nació amb valors democràtics, no pas la país sota l’amenaça de caure en una dictadura reaccionària comandada pel supremacisme blanc al qual hom equipara el moviment “tea party”. Equiparar els casos de violència que es donen als Estats Units amb els que són habituals en dictadures comunistes o musulmanes és fer antiamericanisme sectari i alhora banalitzar els totalitarismes que amenacen el món lliure. Sortosament els USA són una democràcia que vetlla per la seva continuïtat i per l’extensió d’aquesta a altres llocs del món, malgrat que a molts contrareaccionaris pretesament progressistes no els agradi.
Post Scriptum, 11 de gener del 2019.
Gabrielle Giffords continua essent congressista pel Partit Demòcrata i una activa defensora d’Israel i de la limitació de l’ús de les armes de foc per part dels particulars. La seva joventut, (només quaranta vuit anys) li permet una llarga i profitosa carrera política en uns moments de canvi al seu partit arran de la irrupció d’electes musulmanes i esquerranes com Alexandria Ocasio-Cortez.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!