El proppassat dijous 17, el diari israelià Haaretz (el referent mediàtic de l’esquerra israeliana cada vegada menys procliu al seu sionisme originari i més proper al progressisme abstracte euroepu) va publicar l’article “Torches in Barcelona” on, posant-se figuradament en la pell d’un turista israelià, parlava de Catalunya, la relació amb Espanya i el boicot a la cantant Noa durant la commemoració de la Diada.
El Col·lectiu Emma ha respost aquest article matisant algunes de les afirmacions i explicant l’aspiració independentista de bona part dels catalans. Entre altres qüestions el periodista israelià que signa la crònica, Aluf Benn, es pregunta com és possible que Catalunya no vulgui formar part de la “pròspera” Espanya. Des del Col·lectiu Emma responen que les dades d’atur, el dèficit públic o les males perspectives de recuperació econòmica segons l’OCDE posen en dubte que el Regne d’Espanya sigui un “gran club” al qual valgui la pena pertànyer. També fan constar que l’europeisme català (que queda en entredit a l’article d’Haaretz) vé d’antic i que un futur Estat català seria membre de la Unió Europea per representar-hi els interessos catalans, tasca que no assumeix l’Estat espanyol.
L’articulista d’Haaretz, tot i reconèixer d’entrada que les comparacions entre pobles són poc exactes, compara els catalans amb els palestins que viuen a l’Estat d’Israel. La rèplica ùntualitza que Catalunya s’assembla més a una nació avançada, democràtica i dinàmica integrada en dos estats (l’espanyol i el francès) que no reconeixen els drets polítics i culturals dels catalans. La falta de projecció internacional de la causa nacional catalana explica que siguem més coneguts pels comportaments antiisrealians dels antisionistes nostrats, que per la lluita pels nostres propis drets nacionals.
Post Scriptum, 8 de novembre del 2017.
Els mitjans israelians, també Haaretz, dediquen cada cop més atenció al conflicte català amb l’ordre estatal espanyol i, a vegades, les mostres de simpatia es fan evidents com aqueix cas l’article publicat el proppassat 4 d’aqueix mes i signat per l’enviat a Barcelona, Asaf Ronel, “Catalans compare situation to Israel’s in 1948“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Personalment hi hauria afegit (i així els ho he dit) que la mateixa Noa (després de la seva peripècia) ha esmentat les seves simpaties per la independència al seu blog.
http://www.aurora-israel.co.il/articulos/israel/Newsletter/24277/?utm_source=Noticias+diarias+Martes-TEA&utm_medium=22-09-2009%202da%20edic
ni la Paris Hilton ni la Cameron Díax, ni… La meva mare ni és la dona més guapa , ni la més rica ni la més intel.ligent, ni… La meva mare és la meva mare i prou i per això me l’estimo.
Més ben igual si Espanya és pròspera o no, ni si la seva llengua la parlen vés a saber quanta gent ni res de res. La meva terra és Catalunya i l’estimo simplement perquè és la meva i Espanya no ho és. Més encara, Espanya vol suplantar la meva Catalunya, la molt impostora!
Vegeu en les pròpies carns la propaganda i les mentides sionistes de Haartez, i això que és un dels diaris més moderats a Israel.
El titular ‘Torxes a barcelona’ suggereix les marxes de torxes nazis. Sempre la mateixafalàcia dels ultradretans prosionistes, qualsevol crítica als crims i matances dels racistes colonialistes israelians es presenta com a antisemitisme, una manera de mentir i falsificar i justificar covardament els propis crims.
De tota manera, no cal que perdin el temps els d’aquest col·lectiu Emma, amb les seves cartes de tòpics i per tranquil·litzar els benpensants, és ben clar que als racistes israelians els importa un rave catalunya, l’article s’entén en un context de discussió entre les diferents maneres que els defensors del genocidi sionista tenen de fer propaganda a europa
vergonyós realment com agrada prostituir la nostra Diada nacional als amics dels genocides dels nostres dies, els sionistes