“Juro l’observancia de la meva professió de fe per Déu Pare tot poderós, del qui son les seüentes paraules: per mí jurarèu, més sense invocar el nom de Déu senyor vostre, qui criá ‘ls cels, la terra y ‘l mar, y tot lo qu’en ells hi há.
Juro pel Déu, que posá fre al mar, dehentli: Fins aquí vindrás y aquí reventerá l’infló de tes onades: y pel mateix Déu, que digué: Al cel tinch ma cadira y a la terra és l’apoy de mons peus.
Juro per qui llençá del cel al soperb Llucifer, y devant la presencia del quin tremolen els exèrcits d’angels, s’asesequen els abims, y ‘es derreteixen les montanyes; per qui maná al primer home que no mengés de l’arbre vedat, y en cástich de sa desobediencia el foragitá del Paradís, permetint qu’arrocegués ab la cadena de son delicte a tot el gendre humá; per qui accceptá ‘l sacrifici del just Abel y reprová, justament al malvat Caí; per qui conserva vius al paradís Elíes y Enoch, qu’a la fí dels sigles tornarán al mon, y morirán; per qui mantingué a l’arca de Noè y a sa muller, ab sons fills y filles, y quadrúpets, y aucells y demés animals pera renovar la casta de tots els vivents; per qui benehí en Sem, fill de Noè, pera que ‘n descendís Abrahám ab tot el poble dels Israyelites; per qui elegí els patriarques y profetes, y doná la benedicció als tres pares Abrahám, Isaach y Jacob; per qui prometé al primer d’aquests que seríen benehides en ell totes les gents, manantli la circuncissió, com per senyal d’aliança perpètua.
Juro per qui destruí Sodoma y convertí en estatua de sal la muller de Lot; per qui lluytá ab Jacob y fentlo coix li maná que en lo successiu s’anomenés Israeyel; per qui tregué Joseph de la tirania de sons germáns y’l feu agradable als ulls de Faraó pera remey del poble d’Israyel; per qui lliurá de l’aygua a Moissès y li aparesqué a un esbarzer encès; per qui es valgué del mateix Moissès pera’ls dèu castichs d’Egipte y pera lliurá son poble a la servitut; per qui separá les aygues del mar Roig formant un camí miraculós, per ahont els israyelites hi passaren a peu eixut, y quedá ofegat Faraó ab tot son exèrcit; per qui guiava son poble als viatges de día ab una columna de fum y de nit ab una de foch; per qui feu fumejar al mont Sinaí, vegentho el poble d’Israyel; per qui anomená el primer sacerdot Aaró, y consumí al foch sons fills, perque havíen oferit sacrifici ab foch agè; per qui maná que la terra s’engolís Datá y Abiró; per qui convertí en dolces les aygues amargantes, y doná virtut a les vares de Moissès pera que per la set de son poble treyés aygua abundanta d’una pedra.
Juro per qui mantingué al desert els Israyelites per qüaranta anys sense que rès els hi manqués, ni se’ls consumissin els vestits; per qui maná que fòra de Jesusnave y de Calef cap altre dels fills d’Israyel entrés en la terra promesa per no haver haver cregut en la paraula del Senyor; per qui disposá que son poble fos vencedor mentres Moissès tenía la má aixecvada contra’ls Alamecites; per qui feu passar a nostres pares ab Jesusnave el riu Jordá, y en senyal d’haverlo passat els feu prendre dotze pedres del mateix riu; per qui ‘ls hi maná que se circuncidessin inmediatament al ganivets de pedra; per qui destruí els murs d ela ciutat de Jericó y honrá a Davit lliurantlo d eles mans de Saul y de son fill Absaló; per qui, escoltant els prechs de Salomó, omplí de boyra tot el temple y ‘l santificá ab sa benedicció; per qui arrebaçá de la terra el profeta Elíes en un carro de foch y ´l feu entrar al cel; per qui escoltant les oracións d’Elisèu, dividí les aygues del Jordá; per qui omplí d’Esperit Sant sons profetes y lliurá Daniel dels lléons; per qui mantingué en vida els tes infants dintre la foguera, vegentho el rey enemich; per qui té la clau de davit que tanca lo que ningú obra y obra lo que ningú tanca; per qui reyalisá tots els miracles y prodigis qu’han succehit a Israyel y als demés pobles de la terra.
Juro pels déu manaments de la lley de Déu; per Jesucrist, fill de Déu Pare; per l’Esperit Sant, qu’és veritable Déu y tercera persona de la Santíssima Trinitat; per la resurrecció del nostre Senyor Jesucrist y la seva ascensió als cels; pel gloriós y espantós dia en que vindrà ajutjar als vius y als morts ab semblant agradable pera’ls bons y terrible pera’ls dolents.
Juro pel cos y sanch de l’adorable Redentor, qu’obrí els ulls als orbs, donar ohides als sórts, torná’l mohiment als paralitichs, deslligá la llengua als muts y lliurá del dimoni als energumens; adreçá’ls coixos, ressucitá’ls morts, caminá sobre les aygues y tragué En Llátzer del sepulcre y de la podrídura, donant vída al difunt y alegría als qui ploraven.
Juro pel criador del mon, principi de la llum y autor de la salut; per Jesucrist, nostre Senyor, qu’enllumená la terra abson neixement, redimí els homens ab sa passió, morí sense perdre la llivertat entre’ls lligams del sepulcre, enderrocá les portes de l’infern, en tragué les ánimes benaventurades, triunfá de la mort y pujá ab son còs al cel, prengué seti a la dreta del Déu Pare y s’apoderá del tron de son regne etern.
Juro aixís meteix per tots els chors d’angels, per les reliquies dels sants apòstols y demés sants, y pels quatre evangelis que son sobre aquest altar, y que toco ab les meves mans: Que tot lo qu’he dit y promès devant de mon bisbe ab la professió de fe, signada de má meva; ho he fet y promès ab tota sinceritat, sense’l més petit engany, y ab el sentit natural de les paraules que digué, obligantme per elles a renunciar a tots els rits y cerimonies judayques, creyent ab tota firmesa en el misteri de la Santíssime Trinitat, separarme pera sempre de la secta dels Juhéus y de tota comunicació ab ells, viure ab la religió dels cristiáns y observar lo qu’ells observin segóns les regles y tradicions apostòliques.
Si jo manqués en qualques de les coses promeses, o taqués la meva fe ab qualque superstició judayca o contradís ab les meves obres el sentit natural y obbi de la professió que tinch feta; vinguin a mí totes les malediccións promeses per la boca de Déu contra’ls falsificadors de la Lley; vinguin sibre mí y sobre ma casa y mons fills, tots els castichs de l’Egipte; y pera escarment dels demés homens m’engoleixi viu la terra, coma Datá y Abiró, em cremin les flames eternes en companyia de Judes y dels Sodomites y quant me presenti al terrible tribunal del Jutge Suprém dels homens, em digui Jesucrist indignat. “Vesten, malheit, al foch etern preparat pera Llucifer y els angles dolents”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!